(2) UN BLANC, BLANC DÍA, de Hlynur Palmason (2019) - "D'A Film Festival Barcelona 2020" - Secció "Talents"

  El dol i la venjança

La fase de dol és bastant complicada de digerir. És per això que hi ha diferents fases per les quals s'ha de passar per anar processant a poc a poc el drama de la mort d'un ésser estimat. En aquest film el detonant es produeix quan Ingimundur comença a tenir sospites de la infidelitat de la seua esposa morta.
Hlynur Pálmason ofereix un retrat esquerp de l'evolució del protagonista per gestionar la seua recent viudetat. La relació balsàmica amb la seua néta, apaivaga una mica una ira que anirà augmentant a mesura que es van desenvolupant els esdeveniments (inclús fins a saltar-se les regles —tant legals com ètiques— per arribar a la venjança).
Un treball digne, amb aspectes d'interès, però que pateix de mancança de ritme ja que el que predomina és una posada en escena excessivament lenta i un metratge massa eixamplat. 

HVÍTUR, HVÍTUR DAGU. 2019. Islàndia. Color. 109 Min. 

Direcció: Hlynur Palmason

Intèrprets: Ingvar Eggert Sigurdsson, Ída Mekkín Hlynsdóttir, Hilmir Snær Guðnason, Sara Dögg Ásgeirsdóttir, Björn Ingi Hilmarsson, Elma Stefania Agustsdottir,.

Guió:Hlynur Palmason

Música: Edmund Finnis
Fotografia: Maria Von Hausswolff

(2) ALGUNAS BESTIAS, de Jorge Riquelme Serrano (2019) - "D'A Film Festival Barcelona 2020" - Sección "Talents"

 Incomoditat

Incòmode és arribar a una illa amb la família —un lloc destinat per fer una calculada idea de negoci amb la construcció d'un hotel per a l'ecoturisme— i que tinga difícil accés. Incòmode és que el guia desaparega i la família es quede tancada en un microcosmos on comencen a brotar les debilitats de cadascun dels seus membres. Incòmode és que les rialles i el bon rotllo del principi, es convertisquen en picabaralles internes i desviacions malaltisses. Incòmode és que l'aparença primigènia de la família es torne patològica: emocions amagades que afloren, comportaments depravats enquistats i adolescents marcats i despersonalitzats.
 La inesperada absència de Nicolás, el guia, serà la generadora d'una veritat incòmoda en un guió original i claustrofòbic que et deixa descol·locat i estupefacte. Un film incòmode que de tant que m'incomoda potser m'empeny subjectivament a puntuar-una mica per sota del que es mereix.

ALGUNAS BESTIAS. 2019. Xile. Color. 98 Min. 

Direcció: Jorge Riquelme Serrano

Intèrpretes: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Bargsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate.

Guió: Nicolás Diodovich, Jorge Riquelme Serrano

Música: Carlos Cabezas
Fotografia: Eduardo Bunster

(2) LA MAMI, de Laura Herrero Garvín (2019) - "D'A Film Festival Barcelona 2020" - Sección "Talents"

  Ballar i beure

Drama realista sobre el cabaret "Barba azul", situat a la ciutat de Mèxic, on les xiques es lloguen per a ballar i donar companyia als clients (treballadores socials o dames de companyia, tal com diu Olga, La Mami, davant la pregunta de si són putes).
Treball valent i arriscat pel qual, a través de l'objectiu de càmera, despulla els secrets que es couen en eixos ambientes tan sòrdids. Els personatges parlen, la Mami (exballarina també), prop d'elles, les guia i les ajuda psicològicament. I és que darrere de tot això s'amaga la injustícia universal de l'esclavitud davant del poder patriarcal.
La funció de les ballarines és ballar i beure, tot corrent el perill de ser denigrades i de malbaratar la seua salut per la incessant ingesta d'alcohol i tot això, a canvi d'un ínfim benefici. Tanmateix, tot serveix per a tapar els drames de cadascuna: en aquest cas, Priscila, ha de pagar el tractament del seu fill amb càncer i és per això que necessita el treball. Dones fortes, lluitadores i admirables que es mouen por causes nobles i que han de suportar atropellaments morals per a sustentar i salvar els seus éssers estimats.
Per últim, assenyalar que en el seu conjunt es ressent un poc pels enquadraments fixos, el seu ritme excessivament pausat i les repeticions, cosa que fa que l'espectador se senta a voltes com deslligat. No obstant això, cal valorar molt positivament la proposta de reivindicació i homenatge d'aquest estimable documental.

LA MAMI. 2019. Mèxic. Color. 80 Min. 

Direcció: Laura Herrero Garvín

Intèrpretes: Personatges del documetnal

Guió: Laura Herrero Garvín

FotografIa: Laura Herrero Garvín