CANÇONS OCULTES: Live Every Minute, d'Ali Thomson (Take a Little Rhythm , 1980)

Vaig estar molts anys buscant el so Supertramp en altres grups o cantants diferents a aquesta formació. Casualitats de la vida, vaig trobar aquesta cançó Live Every Minute, d'Ali Thomson, pertanyent al seu disc Take a Little Rhythm (80), de A&M Records, la mateixa companyia discogràfica que Supertramp.

També hi ha una altra dada interessant sobre la similitud entre ambdós sons. Ali Thomson és germà de Dougie Thomson el baixista del grup britànic. De fet la cançó comença amb un so similar a "Take The Long Way Home" i amb un ritme de teclats bastant pròxim a "Dreamer".
En qualsevol cas, malgrat les semblances, estem davant d'una curiosa i estimable cançó.

CANÇONS OCULTES: This Love, de The Magic Numbers (The Magic Numbers, 2005)

Pertanyent al seu estimable disc de debut The Magic Numbers (05), aquesta bella cançó és un magnífic exercici de classicisme que barreja dolçor, melodia i tendresa.
La suavitat vocal, les relaxades cordes de les guitarres i violins li imprimeixen un halo melancòlic en el qual ens submergim quan sonen les seues primeres notes.
Un preciós tema, per tancar els ulls i deixar-se portar ...
 

	The Magic Numbers - This Love
	Powered by listengo.es

CANÇONS OCULTES: Mi prima y sus pinceles, de Josele Santiago (Las golondrinas etcétera, 2004)

Pertanyent al seu primer disc en solitari, el magnífic Las golondrinas, etcètera (04), "Mi prima y sus pinceles" és una autèntica delícia lírica i instrumental en el qual destaquen la veu desgarrada de Josele Santiago, el so malenconiós slide de la guitarra de Pablo Novoa (ex Golpes Bajos) i el bell piano acompanyant de Luca Frasca.
No sé si és oculta o no, però ... vaja cançó.
 

	Josele Santiago - Mi prima y sus pinceles
	Powered by listengo.es

CANÇONS OCULTES: Buscando tu luz, de Carlos Segarra (Las edades de Lulú, 1990)

Tema corresponent a la Banda Sonora Original de Las Edades de Lulú (Bigas Luna, 1990), basada en la novel.la de Almudena Grandes, en la qual el director mostra un erotisme explícit autènticament alliberador.
La música original del film correspon a Carlos Segarra-excepte "Walk on the wild side", de Lou Reed (magnífica la sensualitat de l'escena)-, en què el cantant de Los Rebeldes mostra el seu segell particular, deixant en els seus temes una barreja inquietant entre romanticisme, perversió, ingenuïtat i atmosfera rocker romàntica anys 50-60.
Aquesta cançó, "Buscando tu luz", és una bona prova.

CANÇONS OCULTES: Manager's Blues, de Revólver (Si no hubiera que correr, 1992)

Si hi ha una cosa per la qual destaca Carlos Goñi és per la seva habilitat en les sis cordes. Fundador, a banda de Revólver, de grups com Garaje o Comité Cisne, aquest cantant i guitarrista ha estat des de l'any 82 deixant el seu segell particular en cadascun dels seus projectes. Encara que a la seva discografia impera la irregularitat, és just reconèixer els seus colps precisos en alguns dels seus temes. Goñi mai no ha amagat la seva devoció pels clàssics (és evident les seves contínues picades d’ullet a Springsteen). En aquesta ocasió el seu homenatge al blues és francament admirable amb la cançó que tanca el disc del seu segon L.P Si no Hubiera que Correr (92). M'estic referint a “Manager’s Blues”: Un sensacional blues que no pot deixar indiferent tant per la seva magnífica atmosfera creada com pels seus demoledors puntejos de guitarra.

CANÇONS OCULTES: Viva Corrales, de Las Ruedas (Viva Corrales, 1988)

Una de les millors cançons del rock espanyol i no sé fins a quin punt desconeguda. Las Ruedas van ser un grup de rock madrileny que a mitjan dels 80 van realitzar el seu primer EP per després realitzar tres discos més fins a la seva dissolució en 1993. Discos discrets però dignes, amb un toc d'independència i amb algunes cançons que van excel.lir i van tenir certa ressonància com “Ok Nastassia Kinsky” o “Rosa’s Motel”, però no de la qualitat suprema d'aquesta magnífica “Viva Corrales”.

CANÇONS OCULTES: El Blues del Colgao, de Acero (Acero, 1983)

Heus ací una d'eixes cançons que il•lustra perfectament els somnis de llibertat d'una generació. Blues, jupes de cuiro i diversió. Acero, grup alacantí que va tindre una certa repercussió en els 80, va llançar un E.P. homònim de heavy-rock en què incloïa aquesta espècie d'himne (em consta que es va cantar prou en nits de festa) .
Bon blues de qualitat, enginyosa lletra i una intel•ligent descripció d'una realitat social.
Per a gaudir.

CANÇONS OCULTES: Criatura dolcíssima, de Lluís Llach (Somniem, 1979)

Somniem és, al meu parer, un dels discs més fluixos del cantautor empordanés. Tanmateix hi podem trobar aquesta autèntica meravella en la qual Llach musica un preciós poema d’amor de Joan Fuster. La seua instrumentació -que encara emfatitza més l’emotivitat original del text-ens condueix a una sort d’estat hipnòtic en què la tendresa és el factor predominant.

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

CANÇONS OCULTES: No Blues, de La Blues Band de Granada (La vida no es fácil, 1995)

Aquesta sensacional cançó pertany a La vida no es fácil, tercer disc d'aquesta formació granadina qui, junt amb els genials Caledònia Blues Band, abanderen el blues a Andalusia.
"No Blues" està acompanyada per la portentosa veu -amb aguts pròxims a Joplin i Plant- de Connie Resch. Un elegant blues al voltant del qual podem trobar la vertadera raó de la composició i el seu feeling en la seua interpretació. Música en estat pur. Música original i autèntica allunyada de les melodies edulcorades amb les que cada dia els mass media ens volen infectar.
Val la pena deixar-se portar per la seua guitarra i per la hipnòtica veu de Connie. Una delícia per a les oïdes i un plaer per a l'ànima.

CANÇONS OCULTES: What game Shall we play today, de Chick Corea (Return to forever, 1972)

Return to Forever és la banda que va crear el pianista Chik Corea durant la dècada dels 70 junt amb altres grans músics del gènere. El seu disc homònim és el paradigma del Jazz-Fusion. “What game Shall we play today” és l'única cançó cantada (no instrumental) de l'àlbum. Una màgica estructura de ritmes brasilers acompanyada per la fantàstica veu de la percussionista Flora Purim. Per a gaudir.

CANÇONS OCULTES: You Take my Breath Away, de Queen (A Day at the Races, 1976)

D'entre les moltes virtuts que li podem atribuir a aquest quartet britànic en la seua dilatada carrera, cal destacar la seua faceta clàssica pròxima al romanticisme. “You take my breath away" és una cançó allunyada dels clixés de la banda que els mass media ens han repetit fins a la sacietat (em referisc a temes com “We are the champions” o “We will rock you”) i pertany al seu àlbum A Day at the Races (76). El piano clàssic i la veu del seu compositor estan al servei d'un bell poema d'amor amb una magnífica harmonia vocal que li confereix una atmosfera malenconiosa, sensible i emocional.

CANÇONS OCULTES: Terry's song, de Bruce Springsteen (Magic, 2007)

Terry's Song és la cançó oculta per antonomàsia. Springsteen va decidir incloure-la a l'àlbum d'una manera subreptícia (per això no apareix en els seus títols de crèdit).
Aquest va ser el seu homenatge al seu gran amic Terry Magovern (Bruce ja la va interpretar al seu funeral).
El tema és una bellíssima elegia folk amb una lletra que evoca tot el que l'autor sent per la figura d'una persona que l'ha acompanyat durant una gran part de la seua vida, i que, alhora, representa un bell cant nostàlgic a la profunditat de l'amor i l'amistat. Una autèntica obra mestra.

CANÇONS OCULTES: Kama-sutra, de Brincos (Mundo, Demonio y Carne, 1970)

Insòlita obra mestra del rock espanyol protagonitzada per uns musicalment madurs Brincos els quals tractaven a través del progrock experimentar en nous sons que els introduïra en el mercat anglosaxó. La formació era prou diferent de la dels seus inicis. L'alma mater Fernando Arbex i el baixista Vicente Gonzalez anaven acompanyats ara dels germans Morales a les guitarres i de l'excel·lent teclista Oscar Lazprilla.
El seu rock psicoprogressiu es va traduir en el disc conceptual Mundo, Demonio y Carne el qual va tenir la seua versió anglesa World, Devil & Body per a eixe mercat.
Després de prou esforços al final vaig poder aconseguir ambdós discs. Al meu parer, tècnicament, no se'ls pot tractar com a versions pel fet que cada obra conté cançons que no estan en l'altra. De tal manera que, per exemple, aquest Kama-sutra no es troba en la “versió anglesa”.
Però la cançó en si és una esplèndida incursió en el rock psicodèlic trufada de sons hindús i deutora de cançons com “Within you without you” del Harrison més oriental del Sgt. Peppers. Set minuts conformen aquesta peça instrumental realment sorprenent tant per la seua qualitat com pel context social en què es va produir. Una cançó oculta que és una autèntica delícia tant per a aquells que la descobreixen com per als qui la tornen a visitar.

CANÇONS OCULTES: Reaction!, de Los Canarios (Single, 1971)

A finals dels 60 i principis dels 70 existien grups en l'estat español allunyats de tota la brutícia repressora i “anticultural” que imperava al territori. Un d'ells eren Los Canarios que destacaven per fagocitar els ritmes provinents d'Anglaterra i dels Estats Units per a plasmar-los mitjançant la seua nodrida instrumentació en temes valents i arriscats deutors del soul i la psicodèlia regnant en l'època. Molt li deu la música actual espanyola a aquest tipus de grups pioners. L'actualment controvertit Teddy Bautista capitanejava aquesta insòlita banda de la qual més endavant comentarem la seua discografia. M'agradaria destacar un single que van llançar en 1971. La cançó Reaction! és un contundent soul amb tints de rock dur i uns magnífics cors que li donen un suggestiu so motown. Un tema no prou valorat atesa la seua qualitat. Si vols ésser honrat, vés-te'n de la terra on ets nat.

CANÇONS OCULTES: Turn it again, de Red Hot Chili Peppers (Stadium Arcadium, 2006)

Stadium Arcadium és el nové treball en estudi d'aquesta banda californiana Un ambiciós projecte en forma de doble disc amb 28 cançons que són un combinat del seu genuí estil funk-rock -aquest en menor grau- i de la seua vessant rock amb traços psico-hard que sempre han mostrat, més o menys obertament, en les seues entregues. Un estimable disc que no agrada als més puristes del grup pel seu distanciament respecte als seus primers treballs. Dit açò em ve a la memòria una frase d'un seguidor seu qui afirmava que des de Californication (99) els Red Hot Chili Peppers són “mes que una gran banda, una banda gran”.
Polèmiques a part m'agradaria rescatar “Turn it again”. Un tema que conjuga les seues millors virtuts, en la qui destaca el seu excepcional guitarrista John Frusciante -un músic, hereu dels grans guitarristes del rock (Hendrix Page, etc.) qui li dóna un toc especial a la banda amb els seus majestuosos riffs- i el seu apoteòsic solo de guitarra cap al final de la cançó.

CANÇONS OCULTES: Sweet brother Malcom, de Richard Ashcroft (Keys to the world, 2006)

Tercer disc en solitari del cantant de The Verve amb un treball, al meu parer, no prou valorat. Es tracta d'una honesta col·lecció de cançons acompanyades d'una inquietant atmosfera malenconiosa, però també combinades amb altres peces d’estil Britpop (“Why not nothing”) o soul-funk (“Music is power”).
M'agradaria rescatar el seu sisè tema "Sweet brother Malcom”, una cançó que reuneix -tant en la seua música (excel·lents cordes) com en la seua lletra (oda poètica a l'absència terrenal)- una subtilesa sentimental, reforçada i ornamentada per la tonalitat vocal del seu intèrpret, amb un resultat molt emotiu.

CANÇONS OCULTES: Walk On, de Deep Purple (Bananas, 2003)

Segons el meu criteri hi ha cançons que per diverses causes passen totalment desapercebudes. Què hi ha d'aquella cançó que sempre ens va captivar però que pertanyia a eixe disc tan fluix? I d'eixe estimable tema de l'últim treball d'aquella vella banda que ja quasi ningú li presta atenció? Tal vegada, la incomprensible decisió de no llançar com a single la nostra peça preferida d'un àlbum va ser el que va fomentar el seu oblit encara que, segurament, hauran d'existir altres motius.
De totes les maneres, independentment de les raons, és evident que aquesta situació comentada deriva en què una gran part del públic puga arribar a desconèixer temes que, potser en altres circumstàncies, hagueren sigut més valorats.
I és per això que, des d'aquesta nova secció, m'agradaria rescatar cançons del seu confinament, per a exercir amb elles una espècie d'alliberament amb l'objecte d'impulsar el seu descobriment. Accepte propostes.
Comence per una cançó de Deep Purple, extreta del seu disc Bananas (03). Dessetè àlbum de la banda sense ja els seus emblemàtics Jon Lord als teclats (substituït pel senyor Don Airey) i Ritchie Blackmore a la guitarra (reemplaçat per Steve Morse), però sí amb l'excel·lent veu d'Ian Gillan, el baix de Roger Glover i la bateria d'Ian Paice. Com era d'esperar estem davant una obra menor -encara que digna- en la discografia del grup, la qual compta amb bones cançons com “House of Pain”. Fidels al seu estil Hard-Rock i amb apunts simfònics, el disc va passar sense pena ni glòria per a crítica i públic. No obstant, entre els seus solcs podem trobar una extraordinària cançó anomenada “Walk on” la qual, al meu entendre, perfectament podria entrar dins dels seus discs grans. Balada amb base blues i grandiosa melodia acompanyada per l'eficaç veu de Gillan
Vaig assistir al concert de presentació del disc a Múrcia en 2003. Vaig esperar amb anhel l'execució de "Walk on" en directe, però també va romandre oculta per a la banda perquè, per a la meua desgràcia, no va entrar en el seu repertori.
En fi, desitge recobrar amb aquest post l'atenció d'aquesta cançó. Confie que agrade.