(3) EN LOS MÁRGENES (2022), de Juan Diego Botto

Vergonya!

No sé com es podria denominar un estat que, tal com diu la pel·lícula en els seus títols de crèdit, permet que en l'última dècada s'hagen produït més de 400.000 desnonaments i que actualment se'n facen al voltant de 100 al dia. Democràtic de dret? Social? Sembla que no, perquè aquestes dades són per enrojolar-se. El més trist és que aquesta barbàrie està succeint cada dia i, mentre es cuida i s'injecta les multinacionals i la banca, a la gent se l'està abandonant a la seua sort, deixant que famílies —amb menors i ancians inclosos— s'ofeguen en el pou de la inanició i la desesperació. El dret a l'habitatge queda amb un concepte eteri, fagocitat pels ullals dels fons voltor juntament amb la ignominiosa connivència dels qui ho permeten. 

El film que presenta Juan Diego Botto és una proposta valenta i de denúncia que ens acosta a la injusta realitat quotidiana dels desnonaments, un problema social que porta molta gent a quedar-se sense casa i inclús fins al suïcidi. 

El director barreja el fals documental amb una càmera molt propera que segueix sense treva l'incansable protagonista. Rafa, és un advocat laboralista, que pateix d'hiperempatia —si se m'hi permet el terme—, ja que aquest, es posa tant al lloc de l'altre que desatén la seua persona i la gent que està al seu voltant, per això els problemes amb Helena, la seua parella. La seua actitud solidària n'és un veritable exemple, però Rafa hi té molts fronts oberts per resoldre i gestionar: localitzar una dona marroquina per evitar que perda la custòdia de la seua filla, la térbola relació amb el seu fillastre que l'acompanya tot el dia i ajudar a una caixera que l'han de desnonar. La història s'entrecreua amb la de Germán, empresari arruïnat que no respon a les trucades de la seua mare, la qual acaba de rebre una notificació de desnonament. 

A banda del suplici que ha de passar-hi el protagonista i de les seues històries entrellaçades —molt ben encaixades a la trama— la reflexió d'aquesta obra seria preguntar-nos per què les persones que conformen una societat com la nostra estan exposades a passar per aquest infern que descriu la pel·lícula. Tal com crida Azucena, la caixera: Vergonya ! 

EN LOS MÁRGENES. 2022. España. Color. 105 Min.

Direcció: Juan Diego Botto
Intèrprets: Penélope Cruz, Luis Tosar, Adelfa Calvo, Christian Checa, Aixa Villagrán, Juan Diego Botto, Font García, Nur Levi, María Isabel Díaz, Javier Perdiguero, Fabrice Boutique, Irene Bueno Royo

Guió:  Juan Diego Botto, Olga Rodríguez
Música: Eduardo Cruz
Fotografia: Arnau Valls Colomer

(1) VASIL (2022), d'Avelina Prat

Sense brio

Es una llàstima que aquesta pel·lícula no haja aprofitat al màxim la seua atraient idea original que parla sobre el problema de la immigració i sobre els nostres prejudicis en les relacions personals i culturals. El film explica la història d'Alfredo, arquitecte jubilat qui, per diferents circumstàncies, ha d'acollir Vasil, immigrant búlgar el qual compta amb grans habilitats per jugar als escacs i al bridge. A partir d'ací comença un joc relacional d'aprenentatge i coneixement mutu, una amistat que es forja a través de les seues trobades i desavinences. 

Aquesta relació personal s'entrecreua amb els problemes que ha de patir el Vasil per la seua condició d'immigrant. Malgrat això, aquest mateix mur que al principi tenia construït Alfredo, i que Vasil aconsegueix enderrocar, és el que es crea entre l'obra i l'espectador. Tot això es deriva en una producció sense ànima i forçada, que falla en tots els aspectes, fins i tot en les aproximacions culturals. És inacceptable que es facen anotacions sobre les llengües mortes i minoritzades, sense cap al·lusió a la llengua pròpia de la ciutat on s'està filmant. Res de nou sota el sol.

VASIL. 2022. Espanya. Color. 93 Min.

Direcció: Avelina Prat
Intèrprets: Ivan Barnev, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Sue Flack, Susi Sánchez, Lorena López, Pepo Blasco

Guió:  Avelina Prat
Música: Vincent Barrière
Fotografia: Santiago Racaj