(2) L'ESTIU AMB MÓNIKA (1953), d'Ingmar Bergman

El desencís libèrrim

La joventut —més si està capturada en un context oprimit, misogin i amb explotació laboral com el dels protagonistes— sempre s'ha caracteritzat per una recerca incessant per assolir la llibertat. Una mena de desig d'un món propi, creat a mida, sense obligacions, sense convencions socials i sense jerarquies. 

Harry i Monika inicien un procés d'alliberament que els portarà a escapar i experimentar insòlites i diferents sendes. En aquesta exploració assimilaran nous conceptes i dificultats humanes que els conduiran a racons i obstacles difícils de solucionar. És ací quan albiraran que "la roda de la vida" els està perseguint per atrapar-los a la seua xarxa, és a dir; casar-se, treballar, cuidar els fills..., una cosa així com una tornada als orígens, als principis socials que ells detestaven i fugien. 

Bergman hi plasma molt encertadament totes aquestes motivacions, il·lusions i fracassos amb una fantàstica realització amanida de belles imatges, posada en escena i fotografia. Hi ha moments magistrals com el primer pla d'Harriet Andersson fumant, mirant a càmera i expressant a la seua mirada tot allò que amaga en la seua relació amb la seua parella. No obstant això, també hi ha algunes escenes que grinyolen com la de la baralla entre els dos nois i el robatori del menjar. 

Un estiu amb Mònika és una obra menor, però amb apunts molt interessants.

SOMMAREN MED MONIKA. 1953. Suècia. Blanc i Negre. 93 Min.

Direcció: Ingmar Bergman
Intèrprets: Harriet Andersson, Lars Ekborg, John Harryson, Georg Skarstedt, Dagmar Ebbesen, Bengt Eklund, Ake Fridell

Guió:  Ingmar Bergman, Per-Anders Fogelström. Novela: Per-Anders Fogelström
Música: Erik Nordgren
Fotografia: Gunnar Fischer

(3) DESIERTO (2015), de Jonás Cuarón

De l'esperança a la desesperació

La lluita per la supervivència per trobar un futur allunyat del patiment ha estat —a més de ser un tema candent actualment— una constant al llarg de la història. La intolerància i l'actitud bel·ligerant —ambdues filles de la ignorància— exercida per aquelles ments malicioses, sense empatia i insolidàries, donen com a fruit un món absolutament desigual. 

Desierto reflecteix aquesta realitat contextualitzada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units a través de les figures dels migrants mexicans. A banda de ser una pel·lícula amb un caire reflexiu i didàctic té el mèrit d'harmonitzar-lo amb el gènere de suspens mitjançant la persecució que fa el vigilant armat (clara al·lusió a la psicopatologia feixista que aguaita en temps present). Allò que al principi era una sortida cap a l'esperança es transforma en un camí sense retorn. 

Jonás Cuarón s'erigeix en aquest interessantíssim film com una figura que cal seguir en el futur. Va estar nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera de parla no anglesa .

DESIERTO. 2015. Mèxic. Color. 94 Min.

Direcció: Jonás Cuarón
Intèrprets: Gael García Bernal, Jeffrey Dean Morgan, Alondra Hidalgo, Diego Cataño, Marco Pérez, Lew Temple

Guió:  Jonás Cuarón, Mateo García
Música: Woodkid
Fotografia: Damián García