Sembla mentida, però han passat vint anys des de la publicació de Parklife, el tercer àlbum de la banda de Damon Albarn. Estem davant la seua obra magna que destaca per la seua psicodèlia barretiana i pel seu eclecticisme. Però, abans que res, cal ressaltar que aquest treball va suposar l'inici del britpop, un fenomen cultural que va anar molt més enllà de l'estrictament musical.
Hi ha una gran quantitat d'elements a destacar, entre d'altres: la fantàstica línia de baix de "Girls & Boys", el desencant rítmic de "Tracy Jacks", la sensibilitat de "End of The Century", la màgica "Clover Over Dover" (amb clavicordi inclòs que no s'escoltava en el rock des dels Beach Boys, Kinks o Yes), així com la bella composició "This is a Low".
No obstant em quedaria amb la sensacional i hipnòtica "Badhead", on l'esperit de Barret i l'ombra de Bowie amenacen constantment. Una obra per a escoltar una i una altra vegada. Molt recomanable.
Hi ha una gran quantitat d'elements a destacar, entre d'altres: la fantàstica línia de baix de "Girls & Boys", el desencant rítmic de "Tracy Jacks", la sensibilitat de "End of The Century", la màgica "Clover Over Dover" (amb clavicordi inclòs que no s'escoltava en el rock des dels Beach Boys, Kinks o Yes), així com la bella composició "This is a Low".
No obstant em quedaria amb la sensacional i hipnòtica "Badhead", on l'esperit de Barret i l'ombra de Bowie amenacen constantment. Una obra per a escoltar una i una altra vegada. Molt recomanable.
