diumenge, 25 de juny del 2017

(4) CONTES DE TÒQUIO, de Yasujiro Ozu [1953]

Costumisme nipó
Els costums nipons, -especialment el compromís amb el treball i l'assumpció del rol de la dona-, estan englobades en aquest film que té la peculiaritat d'introduir-nos en la història des del primer instant. El seu director realitza un retrat realista, jugant molt intel·ligentment tant amb la psicologia individual dels personatges com amb la psicologia col·lectiva de la societat japonesa.
Contes de Tòquio ens proposa una reflexió, -en el Japó de la postguerra-, sobre els contrastos existents entre el món rural-urbà, l'adultesa-vellesa i les relacions paterno-filials (impactant quan la filla nega als seus pares en el saló de bellesa), on l'egoisme queda metaforitzat en la individualitat de la societat.
Les exigències i pressions socials estan presents en el film; memorable i d'actual vigència l'escena en la qual es conversa sobre la dificultat de trobar faena i "triomfar" en la vida, la qual ens fa qüestionar aspectes dogmàtics i establerts en la societat; ¿Cal arribar a aquest "èxit"?, ¿a quin cost?, ¿potser és sinònim de felicitat? L'expressió aparentment senzilla del director ens porta a fer-nos preguntes profundes, heus ací la mestria d'Ozu.
Continuant amb les contraposicions, l'escletxa d'esperança que ofereix la nora amb la conducta cap als seus sogres es torna en desencant quan aquestos afirmen que serà una cosa passatgera, simplement qüestió de temps, perquè "al final anteposarem els nostres interessos als dels nostres pares".
Cruel i decebedor com la vida mateixa. Brillant posada en escena, magnífic film.  

CONTES DE TÒQUIO (TOKYO MONOGATARI). 1953. Japó. Blanc i Negre.
Direcció: Yasujiro Ozu
Intérprets: Chishu Ryu, Chieko Higashimaya, Setsuko Hara, Haruko Sugimura
Guió: Yasujiro Ozu, Kogo Noda
Música: Kojun Saito
Fotografía: Yujaru Atsuta
 

Crítiques de Yasujiro Ozu en Rockmetratge: 
Primavera Tardana (1949)
El Sabor del Sake (1962)