Retrat de la inòpia
Es el que veem dia rere dia i no ens n'adonem, o tal vegada no ho fem perquè inconscientment formem part d'eixe grapat de gent que —com una prolongació de la sempiterna caverna de Plató, i anul·lats per la foscor de la ignorància— estan narcotitzats i són incapaços de veure més enllà del que tenen davant dels nassos. Nogesnmeys, hi ha alguns que —malauradament— són els que pasten i fenyen un món condemnat a un inefable fracàs.
Abordar la inòpia, eixe estat de desconeixement o de distracció que anihila qualsevol esperança per conformar una societat millor, em sembla forçament capital. Abordar i, per descomptat, denunciar. Denunciar uns fets considerablement ignominiosos que suposen una desfeta del gènere humà. D'antuvi caldria accentuar l'agosarament i la bravesa de la cinta en fer palesa de l'immobilisme dels habitants de l'esfera terràqüia. Podríem enumerar ara, en un breu espai de temps, el canvi climàtic, la violència de gènere, la baixa capacitat d'infondre a la jovenalla valors per part de les xarxes social, la fam al tercer món, etc. No ens importa com a societat que en girar el cantó ens trobem amb la tragèdia més atziaga. Som vulnerables, fàcilment manipulables, dúctils i una presa fàcil per als abanderats de la corrupció que solten el seu verí a través de tratges d'etiqueta com ara la política i els mitjans de comunicació.
La pel·lícula realitza una sàtira sobre tots aquests capteniments i caricaturitza personatges i legions perilloses que en són, a ulls clucs, reconeixibles. Que alce la mà qui no haja vist al film a Bush, Trump, Aznar, el RN polac, el Front Nacional francés, la Unió Cívica Hongaresa o els Vox espanyols, entre altres. També mostra una realitat crua com és la ineluctable fagocitosi de la voluntat humana mitjançant les tecnologies. Bash no és que faça por, fa pànic: és aborronador només el fet de pensar que serem controlats i determinats per algoritmes i que el big data es cruspirà les nostres ànimes. Es posa de manifest un món farcit de clickbaits i desproveït d'afecte i agermanament; els "sálvames" i les "islas de las tentaciones" suplirán a l'art, a la cultura, a la solidaritat i a l'amor al proïsme: una autèntica apocalipsi.
Però eixa valentia de què parlàvem es queda en només en bones intencions perquè el llargmetratge s'ofega en els seus propis propòsits. La diatriba resta algunes vegades com inversemblant i alterna seqüències encertades amb altres que pertanyen més a un tipus de cinema de comedieta juvenil. És incontestable que la producció té una significació adherida als seus fotogrames, que —acompanyat per rialles i esglais— es veu amb interés, cosa que cal aplaudir. De qualsevol manera, tot i que el planter actor hi juga un paper molt important, no ha sigut suficient.
DON'T LOOK UP. 2021. Estats Units. Color. 138 Min.
Dirección: Adam McKay
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence, Meryl Streep, Cate Blanchett, Jonah Hill, Rob Morgan, Mark Rylance, Tyler Perry, Timothée Chalamet, Ron Perlman
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence, Meryl Streep, Cate Blanchett, Jonah Hill, Rob Morgan, Mark Rylance, Tyler Perry, Timothée Chalamet, Ron Perlman
Guió: Adam McKay. Historia: Adam McKay, David Sirota
Música: Nichollas Britell
Fotografia: Linus Sandgren
Música: Nichollas Britell
Fotografia: Linus Sandgren
