(1) YESTERDAY, de Danny Boyle (2019)

  Un producte bastant desficaciat

La idea d'un món sense The Beatles és la columna vertebral i punt de partida d'aquesta última decebedora pel·lícula del creador de Trainspotting. Al meu entendre, tant la proposta com el concepte del film tenen un punt d'absurditat incapaç de sostenir l'estructura de qualsevol guió. El senyor Danny Boyle i el seu guionista Richard Curtis haurien de revisar la trilogia de Retorn al futur per aprendre una mica de les línies del temps i de la influència que tenen les persones i, per tant, les bandes de rock, en els seus iguals.
Per la resta, una història d'amor insuportablement rosàcia i unes situacions poc creïbles donen la sensació d'estar veient un producte bastant desficaciat. Només les cançons del grup de Liverpool, la mostra de la sensació que li pot donar a qualsevol ésser humà la primera vegada que es descobreix als Fab Four i la intervenció d'Ed Sheeran amb algun apunt musical i humorístic encertat, fan que l'obra, almenys, es deixe veure.

YESTERDAY. 2019. Reino Unido. Color. 116 Min.

Direcció: Danny Boyle
Intèrprets: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry

Guió: Richard Curtis
Música: Daniel Pemberton (Canciones: The Beatles)
Fotografia: Christopher Ross

Crítiques de Danny Boyle (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques):

Trainspotting (1996), T2: Trainspotting (2017)

(1) EL REI LLEÓ, de Rob Minkoff y Roger Allers (1994)

 Hamlet desdibuixat

Producte Disney que, encara que resulta entretingut per la seua factura, banda sonora i algun encertat toc d'humor, no deixa de ser un film mel·liflu i massa ensucrat amb una insuportable i constant moralina. Si bé conté aspectes interessants pel que fa a l'afany de superació, el valor de l'amistat i a les emocions negatives que tant llastren els éssers humans com és el sentiment de culpa, aquests es queden a mig camí davant la seua falta d'aprofundiment.
Les seues remembrances al Hamlet de Shakespeare són notòries però el resultat final és un desori que deixa descobertes les mancances de l'obra.  

THE LION KING. 1994. Estats Units. Color. 85 Min.

Direcció: Rob Minkiff y Roger Allers
Intèrprets: Personajes de animación

Guió: Irene Mecchi, Jonathan Roberts, Linda Woolverton
Música: Hans Zimmer (Canciones de Elton John, Tim Rice)
Fotografia: Animación

(3) ROCKETMAN, de Dexter Fletcher (2019)

  Quan em faràs una abraçada?

Dexter Fletcher enfoca aquest film a la manera de biopic —utilitzant el musical— però des d'un prisma diferent. El director emfatitza en l'exploració de la psicologia del seu protagonista —la dinàmica de grup és tota una declaració d'intencions— per mostrar a l'espectador una evolució que desencadena en una catarsi absolutament alliberadora. Per tant, és la història d'Elton John, sí, però enfrontant als seus propis dimonis. Així, es desgrana i analitza la seua personalitat a través de les persones influents en la seua vida, ja que, cadascuna d'elles, marcarà el seu desenvolupament.
És molt interessant la manera en què l'obra contraposa l'Elton adult i l'Elton xiquet, atés que, de les seues mancances afectives ("quan em faràs una abraçada?", li solia preguntar al seu pare) sortirà conformada una personalitat plena de pors i inseguretats. Per tant, estem davant d'un ésser humà dotat d'unes extraordinàries habilitats per a la música, però, alhora amb tremendes dificultats per gestionar les seues emocions i per a tancar les cicatrius obertes al seu interior.
El seu ascens, els seus amors, la relació amb els pares, l'amistat, el seu estancament, el seu descens a l'infern de les drogues, els seus intents de suïcidi ..., tot està englobat i narrat molt intel·ligentment a través d'una fantàstica posada en escena i d'una atraient coreografia. Les seues cançons van actuant com a fil conductor en cadascuna de les seqüències, cosa que fa que entenguem molt millor la seua música al llarg de la seua carrera.
Per finalitzar, destacar la relació que va mantenir amb el seu altre jo, el seu amic Bernie Taupin, dos talents units per abastar un mateix objectiu: emocionar amb música i lletra (magnífic com es mostra el procés de creació de la magistral "Your Song" i la recurrència de la cançó que dóna nom al film: la sensacional "Rocket Man").

 

ROCKETMAN. 2019. Regne Unit. Color. 121 Min.

Direcció: Dexter Fletcher
Intèrprets: Taron Egerton, Jamie Bell, Richard Madden, Bryce Dallas Howard, Steven Mackintosh, Gemma Jones, Tom Bennett, Kit Connor, Stephen Graham

Guió: Lee Hall
Música: Elton John, Matthew Margeson
Fotografia: George Richmond