(4) LES DIABÒLIQUES (1955), de Henry-Georges Clouzot

 

Confabulacions ombrívoles

La primera sensació que l'espectador té en endinsar-se a aquest film és de neguit. De debò que s'ho val, ja que topa amb Michell Delassalle, un personatge absolutament menyspreable; violent, maltractador, masclista i dèspota. Aquesta circumstància, unida al patiment de les víctimes; Christina Delasalle i Nicole Horner —esposa i amant respectivament—, generen una atmosfera asfixiant reforçada per una utilització encertada de les ombres. 

Clouzot realitza un interessant estudi dels personatges que connecta amb el seu desenvolupament cognitiu-conductual. D'aquesta manera, cada component de la trena que protagonitza el film juga un rol que incideix en el desenvolupament de la trama: la vulnerabilitat i les fortes creences religioses que presenta l'esposa, l'ambició inhumana de l'amant i la crueltat del marit. 

Cadascun és el vèrtex punxant d'un triangle que conforma un relat de suspens conduït molt hàbilment pel seu realitzador. La pel·lícula compta, a més, amb una narració sagaç on es conjuguen dilemes ètics, riques metàfores sobre el patiment de l'amor (el cor delicat de Christina) i aparicions mítiques com la del detectiu retirat entestat a resoldre la intriga. Inquietant i recomanable film.

LES DIABOLIQUES. 1955. França. Blanc i Negre. 114 Min.

Direcció: Henry-Georges Clouzot

Intèrprets: Simone Signoret, Véra Clouzot, Paul Meurisse, Charles Vanel, Jean Brochard, Thérèse Dorny, Georges Chamarat, Michel Serrault, Georges Poujouly

Guió: Henry-Georges Clouzot

Música: Georges Van Parys

Fotografia: Armand Thirard

(3) LA NIT DELS MORTS VIVENTS, de Gerorge A. Romero (1960)

Por a allò que es desconeix

A partir de la simple visita d'una parella de germans al cementiri, per deixar flors a la tomba del padrastre, s'inicia una claustrofòbica odissea dissenyada amb ofici per George A. Romero. I és que el director americà crea un microclima pertorbador, esgarrifós i apocalíptic —on preval la por a allò que es desconeix— en què cada personatge extreu dels seus endins un comportament insòlit i xocant. 

Morts que ressusciten per la radiació de l'explosió d'una sonda adreçada a Venus, que aguaiten i persegueixen l'ésser humà per devorar-lo com a aliment, són premisses que agiten qualsevol consciència. Així, l'instint de supervivència i la relació amb què han sortit il·lesos del caos, es declaren com el modus vivendi determinant per poder subsistir en un futur incert. 

En aquest film es recrea una exacerbació metafòrica, una hipèrbole de la societat —antiga i contemporània— on corre el perill de ser engolits pel poder, massacrats per l'Estat (la mort final de Ben) o devorats pels nostresiguals (la mort de la mare per la seva filla). 

De baix pressupost, però amb un atraient blanc i negre, la tensió esdevé eterna una vegada Barbara aconsegueix entrar a la casa. Una obra que cal veure i que ha tingut una gran influència a la temàtica zombi posterior (l'escriptor Max Brooks, autor de la novel·la "Guerra mundial Z: una història oral de la guerra zombi" parlava de George A. Romero com el que va redefinir el concepte zombi, passant-ho de la superxeria a la ciència).

NIGHT OF THE LIVING DEAD. 1961. Estats Units. Blanc i Negre. 96 Min.

Direcció: George A. Romero

Intèrprets: Judith O'Dea, Duane Jones, Marilyn Eastman, Karl Hardman, Judith Ridley, Keith Wayne, Kyra Schon, Russell Streiner, S. William Hinzman, George Kosana, George A. Romero

Guió: John A. Russo, George A. Romero

Música: Scott Vladimir Licina

Fotografia: George A. Romero

(2) VIDES REBELS, de John Huston (1961)

Inestabilitat emocional

La ironía del destí aconsegueix ajuntar a aquests cinc éssers solitaris i traumatitzats per mostrar la seva inestabilitat emocional en les seves aventures. La seva relació i les seves converses són com una mena de catarsi on tracten de purificar els seus mals anímics. No obstant això, conformen un grup on les direccionalitats estan compostes de mentides i estratagemes. La presència de la noia els converteix en un grup heterogeni on la part masculina es torna irracional. D'aquesta manera, la ingenuïtat i el primitivisme es convenen per arribar a una interrelació tosca i fosca en un rerefons assilvestrat. 

No m'agrada la traducció al català ni al castellà d'aquest film. Per mi, no transmet la seva veritable essència i, per descomptat, tampoc ho considero un film essencial sinó, més aviat, una obra correcta sense més.

 

THE MISFITS. 1961. Estats Units. Blanc i Negre. 124 Min.

Direcció: John Huston

Intèrprets: Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, Eli Wallach, Thelma Ritter, Estelle Winwood, James Barton, Kevin McCarthy

Guió: Arthur Miller

Música: Alex North

Fotografia: Russel Metty

(3) INVESTIGACIÓ SOBRE UN CIUTADÀ LLIURE DE TOTA SOSPITA, d'Elio Petri (1970)

Crítiques al poder delirant

Amb tocs d'extravagància i de surrealisme, fins a la mateixa música d'Ennio Morricone ho és, Elio Petri ens presenta una mena de faula on, darrere d'un desordenat escenari, s'amaga una forta i mordaç crítica a la corrupció i al poder dictatorial. 

Un cap de policia delirant que comet un crim per comprovar si el sistema funciona i una dona separada amb desitjos propers al masoquisme —excitada pel poder i el control sobre els altres en el seu univers jeràrquic— són el motor deL film. Entre tots dos es crea una relació de parella disfuncional amb conseqüències nocives. El director presenta a través dels diferents personatges i situacions una societat dominada pels més corruptes, on les lleis són els seus majors benefactors i les que no ..., ja s'encarregaran ells (tots són homes) de retocar (gest de complicitat a Kafka). Una cosa que en realitat ha estat el denominador comú al llarg de la història i que ens sona bastant en l'actualitat. La interpretació de Gian Maria Volonté està d'acord amb el punt d'excentricitat que la història requereix. Interessant cinema polític, però aquesta vegada amb un vernís hiperbòlic que caricaturitza i deixa en calçotets a una gran part de les institucions i aparell de —qualsevol—estat "democràtic" o no democràtic.

INDAGINE SU UN CITTADINO AL DI SOPRA DI OGNI SOSPETTO. 1970. Itàlia. Color. 118 Min.

Direcció: Elio Petri

Intèrpretes: Gian Maria Volonté, Florinda Bolkan, Gianni Santuccio, Orazio Orlando, Salvo Randone, Massimo Foschi

Guió: Ugo Pirro

Música: Ennio Morricone

Fotografia: Luigi Kuveiller

(1) CRUELLA, de Craig Gillespie (2021)

Efectisme a dojo

Pretesament irreverent, aquest producte Disney —encara que es deixa veure— presenta moltes debilitats. Així, la pel·lícula mostra situacions introduïdes amb calçador i amb aparença d'un llarg i fals videoclip. La història és totalment previsible, únicament salvada per l'excel·lent elecció dels temes de la banda sonora i per la seva estètica visual, però, el resultat final és naïf, efectista i sense profunditat.

CRUELLA. 2021. Estats Units. Color. 134 Min.

Direcció: Craig Gillespie

Intèrprets: Emma Stone, Emma Thompson, Joel Fry, Paul Walter Hauser, John McCrea, Emily Beecham, Mark Strong, Kayvan Novak, Kirby Howell-Baptiste,

Guió: Dana Fox, Tony McNamara. Historia: Aline Brosh McKenna, Kelly Marcel, Steve Zissis. Novela: Dodie Smith

Música: Nichollas Britell

Fotografia: Nicolas Karakatsanis 

 

Crítiques de Craig Gillespie en Rockmetratge:  

Jo, Tonya (2017)