divendres, 29 de juny del 2018

(5) L'ÀNGEL BLAU, de Josef Von Stenberg (1930)

  Descens als inferns
Encara que es poden extreure múltiples lectures a partir del visionat d'aquest film basat en el llibre "El professor Unrat" d'Heinrich Mann ", L'àngel blau és sobretot una pel·lícula psicològica. Analitzant el comportament i la metamorfosi del seu protagonista, és inevitable reflexionar sobre quins són els mecanismes i processos psicològics que ens porten a actuar d'una determinada manera (pulsions sexuals i desitjos reprimits). Davant d'aquesta conjuntura no s’ha de deixar constant una variable externa tan crucial com seria la importància de la influència que uns éssers humans tenen sobre altres (qüestions d'índole social com les normes establertes i els convencionalismes).
El professor Immanuel Rath és un home solter de 57 anys que exerceix com a professor al Liceu masculí. Aparentment porta una vida fàcil, té una posició, una economia i és una persona versada i amb coneixements. La seua personalitat és la d'una persona metòdica, ordenada que ho té tot categoritzat i controlat. El seu procedir davant els seus alumnes és bastant sever amb un sistema d'educació anàleg a l'aforisme "la lletra per les anques entra". Posseïdor d'una moral reprimida, el docent explota quan descobreix a través d'unes postals que els seus alumnes van cada nit al cabaret "L'Àngel Blau" a veure a la ballarina principal. Una volta decideix acudir al local a donar una estirada d'orelles als seus pupils, el mestre s'introduirà dins d'un camí sense retorn en conèixer a l'artista principal de l'espectacle, la dona aranya, Lola Lola.
Rath serà anul·lat com a persona a través de l'immens poder seductor i psicològic de la vedette. La força eròtica que emana farà miques el seu sistema moral i tot alló construït fins aleshores s'esvairà com un castell de cartes fins a descendir als inferns. Al final, la seua bomba de rellotgeria interior esclatarà per arribar a la senda de la bogeria (el monumental quiquiriquic).
Josef Von Stenberg realitza una magnífica posada en escena amb tints de l'expressionisme alemany. La manera d'interpretació és clarament deutor del cinema mut, especialment en el seu actor principal Emil Janning i en la seua exageració dels gestos facials. Finalment, remarcar la immensa actuació de Marlene Dietrich en una pel·lícula absolutament impactant capaç d'alterar la consciència en l'espectador, cosa que dóna una mostra clara de la seua mestria.

EL ÁNGEL AZUL (DER BLAUE ENGEL). 1930. Alemanya. Blanc i Negre.
Direcció: Josef Von Stenberg
Intèrprets: Marlene Dietrich, Emil Jannings, Kurt Gerron, Rosa Valetti, Hans Albers, Eduard Von Winterstein
Guió: Carl Zuckmayer, Karl Vollmuller, Robert Liebmann (Novel·la; Heinrich Mann)
Música: Robert Liebmann
Fotografía: Günter Rittau, Hans Schneeberger