(3) DESIERTO (2015), de Jonás Cuarón

De l'esperança a la desesperació

La lluita per la supervivència per trobar un futur allunyat del patiment ha estat —a més de ser un tema candent actualment— una constant al llarg de la història. La intolerància i l'actitud bel·ligerant —ambdues filles de la ignorància— exercida per aquelles ments malicioses, sense empatia i insolidàries, donen com a fruit un món absolutament desigual. 

Desierto reflecteix aquesta realitat contextualitzada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units a través de les figures dels migrants mexicans. A banda de ser una pel·lícula amb un caire reflexiu i didàctic té el mèrit d'harmonitzar-lo amb el gènere de suspens mitjançant la persecució que fa el vigilant armat (clara al·lusió a la psicopatologia feixista que aguaita en temps present). Allò que al principi era una sortida cap a l'esperança es transforma en un camí sense retorn. 

Jonás Cuarón s'erigeix en aquest interessantíssim film com una figura que cal seguir en el futur. Va estar nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera de parla no anglesa .

DESIERTO. 2015. Mèxic. Color. 94 Min.

Direcció: Jonás Cuarón
Intèrprets: Gael García Bernal, Jeffrey Dean Morgan, Alondra Hidalgo, Diego Cataño, Marco Pérez, Lew Temple

Guió:  Jonás Cuarón, Mateo García
Música: Woodkid
Fotografia: Damián García