L'ètica al servei de la vida
El punt de partida de Sin retorno és una proposta que conté un espinós plantejament moral: ¿Què faríem nosaltres, com a pares, si el nostre fill atropellara a una altra persona i aquest haguera ocultat tal succés? Segurament, en primera instància, triaríem l'opció més aparentment sensata com és la de denunciar el fet a la policia. Tanmateix, en la vida, els episodis que s'esdevenen no solen ser tan senzills i de vegades la dualitat cor-ment pot entrar en un conflicte difícil de resoldre.Federico Samaniego i Víctor Marchetti són les dues víctimes de la trama (exceptuant al fill de Víctor i el seu fatal desenllaç). El primer serà el fals culpable i el segon es trobarà desemparat davant la falta de resultats per part de l'acció policial. Tots dos seran els que mouran els fils de la investigació de manera separada en l'espai i en el temps; Víctor per descobrir l'autor de la mort del seu fill i Federico –una volta alliberat de la presó i amb l'afany de trobar una reparació davant la seua injustícia- per trobar al vertader responsable de la mort.
El film compta amb un intel·ligent guió les històries paral·leles de les quals es van acostant i entremesclant fins arribar a la confrontació final. El seu final obert és molt interessant en fer-nos reflexionar sobre els sentiments de culpa i la responsabilitat unida al deure, a l'obligació i a l'ètica. I és que cada acte que realitzem a la vida té les seues conseqüències, sense volta de fulla i sense retorn al seu punt d'inici.
Direcció: Miguel Cohan
Intèrpretes: Leonardo Sbaraglia, Federico Luppi, Martín Slipak, Luis Machín, Bárbara Goenaga, Ana Celentano
Guió: Miguel Cohan, Ana Cohan
Música: Lucio Godoy
Fotografia: Hugo Colace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada