divendres, 5 de juliol del 2019

(3) CLÈO DE 5 À 7, d'Àgnès Varda (1962)

  Espera infinita
Imaginem un moment determinat de la nostra vida on l'ansietat i l'angoixa s'apoderen de nosaltres. Un espai de temps en el qual tot allò que hem confeccionat al llarg dels anys potser s'ensorre a causa d'una possible fatídica malaltia. Aquest contratemps psicofisiològic donarà pas a una espera agònica, eterna i infinita fins a conèixer el resultat de les proves. Però, a més, la duresa d'aquesta amarga experiència es duplicarà perquè es dóna la circumstància que ha passat en el moment més dolç de la nostra existència: la joventut. Arran d'ací començaran a fluir preocupacions, pors, pensaments especulatius i reflexions metafísiques.
Agnès Varda amb aquest llenguatge fílmic innovador de la nouvelle vague plasma de manera suggestiva tal maremàgnum emocional a través d'hora i mitja de filmació, amb temps real i fragmentat en petits capítols a manera de fals documental.
La pel·lícula medita i considera conceptes com la vulnerabilitat humana, la finitud de la vida, la solidaritat, l'hedonisme i l'aprofitament al màxim de cada moment vital. La seua realitzadora ens fa partícips de tot allò que esdeveneix en un moment concret de la història de Cleo. A causa d'això, serem com els seus ulls i la seua ment: per davant de nosaltres desfilaran els pensaments dels altres, el context social i les preocupacions de la ciutadania (la guerra d'Alger) el que suposa una suggestiva relació bidireccional entre espectador i film.

CLÉO DE 5 À 7 . 1962. Fra. Blanc i negre.
Dirección: Àgnes Varda
Intèrprets: Corinne Marchand, Antoine Bourseiller, Dorothée Blanck, Michel Legrand, Dominique Davray, José Luis de Vilallonga, Loye Payen, Jean-Luc Godard, Anna Karina, Eddie Constantine, Jean-Claude Brialy, Sami Frey
Guió: Àgnes Varda
Música: Michelle Legrand
Fotografia: Jean Rabier