Personal, eclèctic i, en alguns moments, hipnòtic del cantautor texà qui visqué gran part de la seua infantesa a Veneçuela (d´ahí la inclusió d´algunes cançons en castellà).Aquest treball es caracteritza per adoptar una barreja de psicodèlia i folk, ornamentat amb pinzellades de la tradició llatinoamericana.
Amb una alta dosi de creativitat, conté moments divertits com la brillant “Lovers”, “Carmencita”, la festiva “Samba vexillographica”, el rock psicodèlic d´aire sisenter “Tonada Yanomaninista” i peces nostàlgiques com “Cristóbal” (amb segona veu de l´actor Gael Garcia Bernal), la bossa brasilera “Rose”, el dub jamaicà “The other woman”, la balada Folk-carioca “Freely”, el magnífic soul “Saved” o les tecles tan romàntiques que podem percebre en “Remember”.
La canço emblemàtica de l´àlbum es el seu single (l´anti-single com algú li diu pels seu caire tan camaleònic i sobretot per la seua duració que supera els huit minuts) “Seahorse”. Fer una anàlisi d´aquesta cançó ens transporta per diferents camins musicals: Primerament el timbre de veu de Devendra Banhart recorda a Bryan Ferry , per tant de vegades dóna la sensació d´escoltar a la Roxy Music. La cançó comença pausada, per a passar després a aires jazzistícs propis de Chick Corea -a banda té compassos semblants al Mediterraneo de Serrat- i de sobte, entra a escena una mena de rock elèctric com si Jimmy Page es recreara en un solo de guitarra al concert de The song remains the same. Al final, la cançó retorna a la quietud del seu inici.
Per tant, estem davant d´un acceptable disc que aglutina una gran diversitat d´expressions.
Valoració: 2,04
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada