L'amor vertader
A l´hora de parlar sobre aquesta obra la primera cosa que m'assalta al cap -encara que aparentment no tinga relació- són les peripècies del protagonista de la magnífica pel·lícula de Rob Reiner, La princesa prometida. Westley, el seu personatge, anhela en les seues aventures aconseguir un dels sentiments més nobles i, al mateix temps, utòpics que puguen existir: L'amor vertader. De què estem parlant? D'un procés psicobioquímic? D'una invenció dels poetes? Tal vegada, una pertorbació transitòria? Al final del film, el cavaller aconsegueix a la seua princesa, encara que no sabem si eixa màgia perdurarà eternament.
No obstant sí que existeixen, al meu parer, actuacions que defineixen molt bé l'amor vertader. Segons el meu criteri -i fent referència a la perspectiva logoterapèutica de Victor Frankl en la lluita del ser humà per trobar-li sentit a la vida- hi ha alguns gests pels quals realment val la pena viure, conductes que són universals i que subsistiran al llarg del temps.
És ací quan m'agradaria endinsar-me en l'obra que ens ocupa. La història de Maggie en el seu afany per aconseguir diners per a pagar el tractament mèdic que necessita per al seu nét, és francament commovedora: Que -amb l'objecte de salvar a un ser volgut- una dona de mitjana edat, viuda, sense a penes coneixement de les pràctiques sexuals no convencionals, arribe a ser capaç de realitzar masturbacions en un club eròtic a desconeguts a través d'un forat (Glory Hole / Forat Gloriós), és un dels exercicis d'amor més bells que s'hagen pogut subscriure en la història de la humanitat.
De la trama cal destacar el component psicològic dels personatges en les seues interrelacions, així com la modificació de comportament que experimenten quan descobreixen els episodis de la protagonista. D'aquesta manera el seu fill queda terriblement irritat en sorprendre sa mare al club. D'altra banda la seua nora, malgrat no haver tingut mai una bona relació amb ella, arriba a agrair-li el sacrifici i abnegació pel seu fill. Al terreny laboral, ressalta la difícil connexió que manté amb la seua companya de treball (acomiadament laboral motivat per la pèrdua de clientela a causa de la gran habilitat de Maggie en els “treballs manuals”) la qual -després d'una gran amistat- deriva en la trista separació entre ambdues. Al seu cercle d’“amigues” -un grup d'harpies que es passaven la major part del temps desprestigiant-la- queda retratada l'artificialitat del grup i, finalment, la sinuosa relació amb el propietari de l'antre la qual, afortunadament, esdevé com la nova gran esperança de la seua vida.
Al final, aquest gir radical es converteix en un alliberament per a Maggie, on es descobreix a si mateixa i al seu Jo interior, deixant al mateix temps un vestigi perenne i absolut: l'amor vertader cap al seu nét.
No obstant sí que existeixen, al meu parer, actuacions que defineixen molt bé l'amor vertader. Segons el meu criteri -i fent referència a la perspectiva logoterapèutica de Victor Frankl en la lluita del ser humà per trobar-li sentit a la vida- hi ha alguns gests pels quals realment val la pena viure, conductes que són universals i que subsistiran al llarg del temps.
És ací quan m'agradaria endinsar-me en l'obra que ens ocupa. La història de Maggie en el seu afany per aconseguir diners per a pagar el tractament mèdic que necessita per al seu nét, és francament commovedora: Que -amb l'objecte de salvar a un ser volgut- una dona de mitjana edat, viuda, sense a penes coneixement de les pràctiques sexuals no convencionals, arribe a ser capaç de realitzar masturbacions en un club eròtic a desconeguts a través d'un forat (Glory Hole / Forat Gloriós), és un dels exercicis d'amor més bells que s'hagen pogut subscriure en la història de la humanitat.
De la trama cal destacar el component psicològic dels personatges en les seues interrelacions, així com la modificació de comportament que experimenten quan descobreixen els episodis de la protagonista. D'aquesta manera el seu fill queda terriblement irritat en sorprendre sa mare al club. D'altra banda la seua nora, malgrat no haver tingut mai una bona relació amb ella, arriba a agrair-li el sacrifici i abnegació pel seu fill. Al terreny laboral, ressalta la difícil connexió que manté amb la seua companya de treball (acomiadament laboral motivat per la pèrdua de clientela a causa de la gran habilitat de Maggie en els “treballs manuals”) la qual -després d'una gran amistat- deriva en la trista separació entre ambdues. Al seu cercle d’“amigues” -un grup d'harpies que es passaven la major part del temps desprestigiant-la- queda retratada l'artificialitat del grup i, finalment, la sinuosa relació amb el propietari de l'antre la qual, afortunadament, esdevé com la nova gran esperança de la seua vida.
Al final, aquest gir radical es converteix en un alliberament per a Maggie, on es descobreix a si mateixa i al seu Jo interior, deixant al mateix temps un vestigi perenne i absolut: l'amor vertader cap al seu nét.
IRINA PALM. 2007. Gb. Color
Direcció: Sam Garbarski
Intèrprets: Marianne Faithfull, Miki Manojlovic, Kevin Bishop, Siobhan Hewlett, Dorka Gryllus, Jenny Agutter, Corey Burke, Meg Wynn Owen, Susan Hitch, Flip Webster
Guió: Sam Garbarski, Philippe Blasband, Martin Herron
Fotografia: Christophe Beaucarne
Música: Ghinzu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada