PARACUELLOS, de Carlos Giménez [1976-2003]

Todo Paracuellos engloba els sis volums que l'autor Carlos Giménez va realitzar entre 1977 i 2003. Estem davant d’una magnífica visió d'una part de la postguerra espanyola enquadrada “en los hogares de la Obra Nacional de Auxilio Social”. Aquesta sèrie d'historietes té com a fil conductor als òrfens que va deixar la guerra civil, la qual passa comptes a la paranoia falangista (amb el malvat instructor Antonio com màxim exponent) i a la repressió que va exercir el franquisme sobre la societat espanyola.
La inculcació de l'esperit nacional era el seu objectiu. I les seues víctimes, com sempre, els més febles: els xiquets. Un blanc perfecte per al seu diabòlic pla: Instrumentalitzar la innocència d'uns sers vulnerables i fàcilment manipulables per a insuflar el seu verí dogmàtic (que tant de mal ha fet a tantes generacions de l'estat espanyol i del qual, malauradament, encara queden badalls). Aquestes criatures significaven una fàcil presa per a eixa colla de covards com eren tots els dirigents, components i adlàters del règim franquista.
El patiment, la soledat, la fam dels xiquets estan plasmades d'una manera esglaiadora. Però, al contrari, també s'aguaiten els seus somnis (dibuixar còmics), els seus jocs, els seus codis i el seu sentit de l'humor (genial l'episodi de “A Dios rogando…” on es posa de manifest la hipocresia i la doble moral de la classe feixista). Però si he de triar alguna vinyeta em quede quan Cagapoco impregna de merda a l'esperpèntica infermera, sobretot quan un s'imagina a eixe grotesc personatge com a símbol de l'Espanya franquista
Segons paraules del mateix Carlos Giménez: “M'agradaria que aquestos relats que es conten en els sis àlbums de la sèrie Paracuellos foren considerats no sols com la història d'uns col·legis rars i perversos, sinó a més, també, com una xicoteta part de la història de la postguerra espanyola. Potser una part no molt important en termes generals, però en termes particulars, per als que ens va tocar viure-la i per als nostres familiars, prou important com per a voler deixar constància d'ella”.
Un còmic de lectura imprescindible per a entendre el nostre passat. Què com sé tot això? Porque me lo ha dicho Zampabollos que oyó como se lo contaban a la directora.