Les últimes hores Un dels majors mérits d'aquest film és la gran quantitat de sensacions que transmet arran de la seua senzillesa narrativa. La naturalitat dels seus plantejaments es tradueix en un llenguatge fílmic minimalista que cuida al màxim tots els detalls. Sorín, deutor del cinema d'autor europeu, ens condueix a una aproximació de la mort i intenta cercar respostes a qüestions com: Què és el que ens pot passar pel cap en els nostres últims instants? Preguntes que suposen una interessant reflexió i que estan descrites moltes vegades mitjançant metàfores: el piano en desús, el tic-tac del rellotge de paret, el vals de Chopin, els continus silencis i la recurrent finestra com a única via de escapament per a aferrar-se a la naturalesa de la vida.
La ventana agrupa tots els ingredients que componen el nostre cicle vital. D'aquesta manera la soledat és tractada amb especial cura, com una barreja de carència i malenconia que atrapa el nostre protagonista.
Un bell i poètic film que val la pena conèixer.
La ventana agrupa tots els ingredients que componen el nostre cicle vital. D'aquesta manera la soledat és tractada amb especial cura, com una barreja de carència i malenconia que atrapa el nostre protagonista.
Un bell i poètic film que val la pena conèixer.
LA VENTANA. 2008. Argentina-Esp. Color
Direcció: Carlos Sorín
Intèrprets: Antonio Larreta, María del Carmen Jimenez, Emilse Roldán, Roberto Rovira, Victoria Herrera, Arturo Goetz
Guió: Carlos Sorín y Pedro Maizal
Fotografía: Julián Apezteguia
Música: Nicolás Sorín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada