Un reprotxe que sempre se li ha atribuït a aquest disc és de ser excessivament comercial i d'allunyar-se de la línia simfònica-progressiva de les seves obres magnes com Crime of the Century (74) o Crisis, What Crisis? (75).De vegades quan un grup musical no fa més que crear obres mestres com a rosquilletes, alguns crítics, intolerants davant qualsevol intent de renovació, esperen a l'aguait per posar fre a aquest continu bon estat de forma.
Breakfast in America era una bona excusa: Algunes cançons enganxoses (en el bon sentit) i ritmes més digeribles podien ser un blanc perfecte per a això. No obstant, i si analitzem el treball, no estaria de més preguntar-nos si és habitual fer un disc d'estudi en el qual es puguen extreure, si més no, fins a sis singles (el seixanta per cent, en aquest cas).
Amb bombes del calibre de "The Logical Song" (intel.ligent utilització de les esdrúixoles) i l'homònima "Breakfast in America" (magnífic el trombó) s'adverteix que estem davant un treball que té molt a oferir. Però si continuem podem descobrir fantàstiques melodies com "Goodbye Stranger", precioses balades de la qualitat de "Lord is it mine" (Hodgson) i "Casual Conversations" (Davies).
Una de les millors cançons de Supertramp, al meu entendre, és la impressionant "Take the long way home", amb una emotiva entrada d'harmònica i un hipnòtic ritme de teclat. Una autèntica genialitat de Roger Hodgson.
Però això no és tot, si examinem les quatre cançons restants (que les podríem definir com menys "seductores" davant d'una primera escolta) ens trobem amb la dolçor de "Oh Darling", la desesperació de "Just another nervous Wreck”. A més, també, de l'expressivitat emocional del seu pròleg "Gone Hollywood" i del seu fantàstic epíleg "Child of visión" on deixen clar que el seu vessant progressiu està totalment intacte, atesa la improvisació i l'extensió de la peça.
Belles melodies, sonoritat de teclats i harmonia vocal i lírica. Comercial i edulcorat per a alguns. La resta, a disfrutar.
Crítiques de Supertramp:
"Crisis, What Crisis?" (1975)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada