Es perillós abocar-se a l'interior
¿Coneixem realment als altres? Com bé sabem exercim diferents rols en la nostra vida, però, ¿què hi ha dins de nosaltres quan, francament, aparentem ser d'una altra manera?
Potser algun hàbil psicoanalista amb un acurat treball de dissecció podria traure alguna conclusió, no obstant, l'última pel·lícula d'Álex de la Iglesia proposa un joc que ens portarà al mateix objectiu: Deixar els mòbils dels comensals sobre de la taula, a l'abast de tots i, com a regla fonamental, serà obligat compartir les telefonades, missatges i notificacions de xarxes socials. Òbviament, amb tots aquestos elements, una extensa varietat de sensacions començaran a fluir al llarg de la història.
Remake de Perfetti Sconosciutti de Paolo Genovese, no he tingut l'oportunitat de veure la original italiana però aquesta versió és un film que reflecteix perfectament un intel·ligent guió que està trufat de diferents situacions tragicòmiques. I és que, Perfecto Desconocido, posa damunt la taula totes les preguntes exposades a l'inici de l'article. La manera de mostrar-ho és la seua major virtut, perquè ho realitza d'una manera tan lúcida que fa que l'espectador se senta atrapat des del primer instant.
Situacions molt divertides, de vegades hilarants, juntament amb moments dramàtics es van succeint durant una hora i mitja amb unes interpretacions excel·lents (sensacional la vis còmica, una volta més, d'Ernesto Alterio). El resultat és una obra molt aconseguida que amaga molt més del que ofereix: Un apartament, set personatges, un sopar, set mòbils, -tot això unit a la metàfora de l'influx de l'eclipsi de la lluna sagnant-, ens diu que de vegades és millor no mostrar les nostres emocions, sentiments i desitjos ocults perquè, com deia Luis Buñuel, és perillós abocar-se a l'interior.
Potser algun hàbil psicoanalista amb un acurat treball de dissecció podria traure alguna conclusió, no obstant, l'última pel·lícula d'Álex de la Iglesia proposa un joc que ens portarà al mateix objectiu: Deixar els mòbils dels comensals sobre de la taula, a l'abast de tots i, com a regla fonamental, serà obligat compartir les telefonades, missatges i notificacions de xarxes socials. Òbviament, amb tots aquestos elements, una extensa varietat de sensacions començaran a fluir al llarg de la història.
Remake de Perfetti Sconosciutti de Paolo Genovese, no he tingut l'oportunitat de veure la original italiana però aquesta versió és un film que reflecteix perfectament un intel·ligent guió que està trufat de diferents situacions tragicòmiques. I és que, Perfecto Desconocido, posa damunt la taula totes les preguntes exposades a l'inici de l'article. La manera de mostrar-ho és la seua major virtut, perquè ho realitza d'una manera tan lúcida que fa que l'espectador se senta atrapat des del primer instant.
Situacions molt divertides, de vegades hilarants, juntament amb moments dramàtics es van succeint durant una hora i mitja amb unes interpretacions excel·lents (sensacional la vis còmica, una volta més, d'Ernesto Alterio). El resultat és una obra molt aconseguida que amaga molt més del que ofereix: Un apartament, set personatges, un sopar, set mòbils, -tot això unit a la metàfora de l'influx de l'eclipsi de la lluna sagnant-, ens diu que de vegades és millor no mostrar les nostres emocions, sentiments i desitjos ocults perquè, com deia Luis Buñuel, és perillós abocar-se a l'interior.
PERFECTOS DESCONOCIDOS. 2017. Espanya. Color.
Direcció: Álex de la Iglesia
Intèrprets: Belén Rueda, Eduard Fernandez, Juana Acosta Ernesto Alterio, Dafne Fernandez, Eduardo Noriega, Pepón Nieto, Beatriz Olivares.
Guió: Jorge Guerricaechevarría (Historia original: Paolo Genovese)
Música: Victor Reyes
Fotografia: Ángel Amorós
Direcció: Álex de la Iglesia
Intèrprets: Belén Rueda, Eduard Fernandez, Juana Acosta Ernesto Alterio, Dafne Fernandez, Eduardo Noriega, Pepón Nieto, Beatriz Olivares.
Guió: Jorge Guerricaechevarría (Historia original: Paolo Genovese)
Música: Victor Reyes
Fotografia: Ángel Amorós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada