La fantasía com a escapada del buit interior
La clara divisió entre realitat i fantasia que planteja aquest film s'estableix a través d'una línia de temps present -amb uns personatges que han de lluitar contra els problemes quotidians- i les al·lusions a Bèquer, als rituals asteques i "als fenòmens del tot inexplicables" (tal com manifestava el estupefacte inspector de policia).D'aquesta manera, la pel·lícula exposa molt intel·ligentment un altre caire enfrontat al fantàstic, això és; la solitud per la qual travessa l'adolescent protagonista davant d'uns fets que li han marcat la vida com són la mort del seu pare i el rol d'adult que li tocarà exercir. La seua situació familiar és totalment atípica: sa mare regenta un bar i serà ella qui s'haurà de fer càrrec tant de la casa com de la cura dels seus tres germans xicotets (massa responsabilitat i pressió per a una persona de tan sols tres lustres).
Entre tot eixe maremàgnum d'incomoditats, a l'interior de Verónica s'allotja l'anhel per parlar amb el seu progenitor que la portarà a utilitzar la ouija per contactar amb ell.
Amb tots aquests elements el director construeix un relat molt atractiu trufat amb imatges, música i colps d'efecte que aconsegueixen transmetre una tensió constant en l'espectador. Així doncs, podem afirmar que estem davant d'una obra sòlida amb les peces molt ben encaixades (xiquets, adolescents, temes d'Héroes del Silencio i la inquietant participació de la monja cega). Interessant film.
Direcció: Paco Plaza
Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna Gonzalez, Claudia Placer, Ivan Chaverro, Ana Torrent, Consuelo Trujillo, Sonia Almarcha
Guió: Paco Plaza, Fernando Navarro
Música: Chucky Namanera
Fotografía: Pablo Rosso
Crítiques de Paco Plaza en Rockmetratge:
REC (2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada