Susan es troba com buida. Casada però amb la sensació que, inconscientment, ha entrat dins de la "roda de la vida". Sempre va estar renegant de sa mare però al final va acabar repetint els mateixos clixés que ella. Va apartar al seu amor vertader no per seguir el que li dictava el seu interior, sinó, més aviat al contrari, perquè li ho ordenava la norma social.
Galerista d'art, professional d'èxit, amb independència econòmica, però desmotivada. La seu "comoditat incòmoda" canvia quan arriba fins a les seues mans un llibre i una nota adjunta. És la del seu exmarit: "Estimada Susan, he escrit una novel·la que publicaré a la primavera. És diferent al que escrivia quan estàvem junts. Al final em vas donar la inspiració que necessitava per escriure de cor. Volia que fores la primera a llegir-lo, així que t'envie un esborrany. Estaré a Los Angeles fins dimecres, podríem veure'ns després de tant de temps. Et deixe el meu correu i el meu mòbil. Eduard.”
Susan comença a llegir i ens introduïm en una diegesi estremidora, una road movie esgarrifosa, una espècie de barreja entre el Duel de Spielberg i el Funny Games de Haneke. I és que Animals Nocturns és una història dins d'una altra història. Mentre Susan va llegint la seua ment comença a rememorar la seua relació amb l'Eduard i es va adonant que hi ha una espècie d'estranya connexió entre la novel·la i la realitat. Tom Ford juga amb mestria amb aquests dos elements per deixar a l'espectador sense saber a què atenir-se en aquesta pel·lícula amb final obert: ¿és veritat allò què explica el llibre ?, ¿és un missatge subreptici el fet de no acudir a la cita al restaurant? , ¿potser una venjança?
La cinta té interessants i detingudes reflexions sobre quina és la nostra millor manera d'obrar en la vida; si seguir els nostres principis i criteris interns o, d'altra manera, caure en el pou sense fons de la dissonància cognitiva, és a dir; procedir quotidianament sota el jou d'un estat de desharmonia dels nostres pensaments.
El desassossec i angoixa de la narració del llibre al costat de la tristesa nostàlgica de la trama central conformen una estranya atmosfera que fa inevitable la no identificació del públic amb tot el que passa darrere de la pantalla. Excel·lent film i magnífica interpretació d'Amy Adams.
ANIMALS NOCTURNES (NOCTURNAL ANIMALS) 2016. USA. Color.
Direcció: Tom Ford
Intèrprets: Amy Adams, Jake Gillenhaal, Michael Shannon, Aaron Taylor-Johnson, Armie Hammer, Isla Fisher, Michael Sheen
Guió: Tom Ford (Novela: Austin Wright)
Música: Abel Korzeniowosky
Fotografía: Seamus McGarvey
Susan comença a llegir i ens introduïm en una diegesi estremidora, una road movie esgarrifosa, una espècie de barreja entre el Duel de Spielberg i el Funny Games de Haneke. I és que Animals Nocturns és una història dins d'una altra història. Mentre Susan va llegint la seua ment comença a rememorar la seua relació amb l'Eduard i es va adonant que hi ha una espècie d'estranya connexió entre la novel·la i la realitat. Tom Ford juga amb mestria amb aquests dos elements per deixar a l'espectador sense saber a què atenir-se en aquesta pel·lícula amb final obert: ¿és veritat allò què explica el llibre ?, ¿és un missatge subreptici el fet de no acudir a la cita al restaurant? , ¿potser una venjança?
La cinta té interessants i detingudes reflexions sobre quina és la nostra millor manera d'obrar en la vida; si seguir els nostres principis i criteris interns o, d'altra manera, caure en el pou sense fons de la dissonància cognitiva, és a dir; procedir quotidianament sota el jou d'un estat de desharmonia dels nostres pensaments.
El desassossec i angoixa de la narració del llibre al costat de la tristesa nostàlgica de la trama central conformen una estranya atmosfera que fa inevitable la no identificació del públic amb tot el que passa darrere de la pantalla. Excel·lent film i magnífica interpretació d'Amy Adams.
ANIMALS NOCTURNES (NOCTURNAL ANIMALS) 2016. USA. Color.
Direcció: Tom Ford
Intèrprets: Amy Adams, Jake Gillenhaal, Michael Shannon, Aaron Taylor-Johnson, Armie Hammer, Isla Fisher, Michael Sheen
Guió: Tom Ford (Novela: Austin Wright)
Música: Abel Korzeniowosky
Fotografía: Seamus McGarvey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada