El dol i la venjança
La fase de dol és bastant complicada de digerir. És per això que hi ha diferents fases per les quals s'ha de passar per anar processant a poc a poc el drama de la mort d'un ésser estimat. En aquest film el detonant es produeix quan Ingimundur comença a tenir sospites de la infidelitat de la seua esposa morta.
Hlynur Pálmason ofereix un retrat esquerp de l'evolució del protagonista per gestionar la seua recent viudetat. La relació balsàmica amb la seua néta, apaivaga una mica una ira que anirà augmentant a mesura que es van desenvolupant els esdeveniments (inclús fins a saltar-se les regles —tant legals com ètiques— per arribar a la venjança).
Un treball digne, amb aspectes d'interès, però que pateix de mancança de ritme ja que el que predomina és una posada en escena excessivament lenta i un metratge massa eixamplat.
Hlynur Pálmason ofereix un retrat esquerp de l'evolució del protagonista per gestionar la seua recent viudetat. La relació balsàmica amb la seua néta, apaivaga una mica una ira que anirà augmentant a mesura que es van desenvolupant els esdeveniments (inclús fins a saltar-se les regles —tant legals com ètiques— per arribar a la venjança).
Un treball digne, amb aspectes d'interès, però que pateix de mancança de ritme ja que el que predomina és una posada en escena excessivament lenta i un metratge massa eixamplat.
HVÍTUR, HVÍTUR DAGU. 2019. Islàndia. Color. 109 Min.
Direcció: Hlynur Palmason
Intèrprets: Ingvar Eggert Sigurdsson, Ída Mekkín Hlynsdóttir, Hilmir Snær Guðnason, Sara Dögg Ásgeirsdóttir, Björn Ingi Hilmarsson, Elma Stefania Agustsdottir,.
Guió:Hlynur Palmason
Música: Edmund Finnis
Fotografia: Maria Von Hausswolff
Fotografia: Maria Von Hausswolff
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada