(3) SHIVA BABY, d'Emma Selligman (2020)

Intel·ligent combinació de situacions

La realitzadora de Shiva Baby, introdueix dins d'una coctelera jueva diferents ingredients: una cullerada de contradiccions de la vida, un pessic d'eleccions equivocades, 1 kg de mares controladores, 100 g de pares despistats, 1 litre d'hipocresia i doble cullerada de doble moral (permeteu-me la redundància) per alliberar una sèrie de desgavellats i còmics episodis. El resultat és una intel·ligent combinació de situacions encaixades en un espai de temps determinat que s'endinsa en l'interior dels seus personatges. L'acció passa tota en un dia i la càmera es passeja per analitzar i extreure les diferents peculiaritats emocionals que sobrevolen en l'ambient funerari. És molt interessant observar la contraposició existent entre les repressives tradicions i la modernitat que dimana la jove protagonista. Un film que, malgrat la seva aparent comicitat, convida a la reflexió sobre el paper que exercim —tant en la comunitat jueva com en la societat en general— com a joves acabats de sortir de l'adolescència, com a marits, com a esposes, com a pares i com tot aquell paper que acompanya una responsabilitat en la nostra vida.  

 

SHIVA BABY. 2020. Estats Units. Color. 71 Min.

Direcció: Emma Selligman

Intèrprets: Dianna Agron, Glynis Bell, Richard Brundage, Polly Draper, Danny Deferrari, Ariel Eliaz, Molly Gordon, Jackie Hoffman, Sondra James, Vivien Landau

Guió: Emma Selligman

Música: Ariel Marx

Fotografia: Maria Rusche