dissabte, 13 d’agost del 2022

(2) BILLY JOEL "Streetlife Serenade" (1974)

Entre la melancolia i la nostàlgia
La major part d'aquest treball es troba ubicat als terrenys de la malenconia i la nostàlgia. Amb passatges tenyits de blues i jazz el cantant novaiorqués homenatja els músics del carrer i el seu modus vivendi a la cançó que dóna nom al disc (shoppin'centre heros-working hard for wages. Herois del centre comercial-treballant de valent per un salari). Sentiment de tristesa a "The Great Suburbian Showdown", oda a aquells temps llunyans que se'ns queden enrere després d'un llarg període absents. Les mateixes coses, els mateixos llocs i passats els anys, ho veiem com una cosa aliena a nosaltres. No ens queda més que acomiadar-nos i acceptar la nova realitat deixant-ho tot al seu lloc adequat a l'espai i al temps. "Souvenir" té un aire similar, endinsant-se en els grats moments que gaudim de la vida, però que, tanmateix, es van esvaint al llarg dels nostres dies. 
En aquest treball també hi ha cabuda per a l'amor. "Roberta" parla d'una dura separació d'una parella acompanyada per uns acords molt emotius. També a "Last of the Big Time Spenders" l'artista executa una metafòrica declaració d'amor (el temps invertit en tu és la millor i més gran de les riqueses). 
"Los Angelenos" és un retrat sobre la diversitat de L.A. amb un constant i suggestiu piano elèctric. 
És molt interessant trobar en aquesta obra un Billy Joel mordaç i corrosiu a "The Entertainer", una mirada crítica amb aires de folk a l'efímer dels artistes que estan supeditats al caprici del públic oient i també una sàtira cap als executius de les indústries discogràfiques: "If you're gonna have a hit you gotta make it fit" "So they cut it down to 3:05" "Si vols tenir un hit, caldrà que l'ajustes". "Aleshores ells ho tallaran als 3:05". En la mateixa línia ens topem amb la crítica social a "Weekend Song", amb aires de rock, el tema presenta un personatge cremat de la feina que l'únic que pretén és evadir-se de l'àmbit laboral i sortir el cap de setmana. 
Finalment, el músic hi demostra el seu virtuosisme al piano en aquestes dues obres instrumentals: "Root Beer Rag" i "The Mexican Connection"
Sense ser un gran disc, Streetlife Serenade, és una obra estimable amb aspectes d'interés, potser li falta alguna gran cançó: l'ombra de Piano Man és molt allargada.

Gravat en: Devonshire Sound. California
Duració: 37:41
Cançons: 10
Segell discogràfic: Columbia Records
Productor/s: Michael Stewart