Mentides, mentides, mentides
Les relacions interpersonals, concretament les de parella, solen anar acompanyades de mentides. Algunes són piadoses, altres intencionades, però totes consubstancials als éssers humans. Potser, amb la veritat per davant, no podríem suportar la realitat i seria pitjor: no se sap (tampoc voldria posar-ho com a objecte de debat en aquestes línies). El que sí que és cert és que les seues conseqüències serien variades i imprevisibles.
Amb to de comèdia, però sense obviar les seues connotacions dramàtiques, Gueorgui Danéliia aborda la infidelitat en les relacions a través del seu protagonista Andrei Pàvlovitx Buzikin, mestre d'institut i traductor de literatura anglesa. Aquest, timorat, juga a dues bandes amb la seua esposa i la seua amant, però sempre enfanga les coses. No es decideix, no vol ofendre ningú, no fa cap pas avant i la seua inseguretat genera angoixa per tot arreu.
Són situacions que, tot i ser universals, esdevenen divertides. Tota la pel·lícula és un "tornar a començar", com un cercle viciós: eixida en xandall per a córrer (se sent forçat amb el professor danés Hansen), promeses incomplertes i el seu final —com en el joc de l'oca— executa un retrocés a la casella inicial.
Marató de tardor és una comèdia (o tragicomèdia) de la vida, ben rodada i amb diàlegs encertats que fa que, com a espectadors, ens adonem de la nostra vulnerabilitat i les nostres contradiccions.
OSENNIY MARAFON. 1979. URSS. Color. 90 Min.
Direcció: Georgi Daneliya
Intèrprets: Oleg Basilashvili, Natalya Gundareva, Marina Neyolova, Evgeniy Leonov, Norbert Kuchinke
Guió: Aleksandr Volodin, Georgi Daneliya
Música: Andrei Petrov
Fotografia: Sergei Vronsky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada