MILLORS DISCS 2008

1.- JayMay "Autumn Fallin'"

2.- Cuchillo "Cuchillo"

3.- Mudcrutch "Mudcrutch"

4.- Eli Paperboy & The True Loves "Roll with you"

5.- REM "Accelerate"

MILLORS DISCS 2007

1.- Kings of Leon "Because of the times"

2.- Jet Lag "Forever"

3.- Wilco "Sky blue sky"

4.- The Sunday Drivers "Tiny telephone"

5.- Marc Ford "Weary and wired"

MILLORS DISCS 2006

1.- Bruce Springsteen "We shall overcome. The Seeger sessions"

2.- New York Dolls "One day it will please us to remember even this"

3.- Primal Scream "Riot city blues"

4.- The Flaming Lips "At war with the mystics"

5.- The Raconteurs "Broken brown soldier"

MILLORS DISCS 2005

1.- Antony and The Johnsons "I'm a bird now"

2.- Paul Mccartney "Chaos and creation in the backyard"

3.- Paul Weller "As is now"

4.- Jet Lag "Jet lag"

5.- Bruce Springsteen "Devil & Dust"

ROCK, FOLK I SIMFONIA URBANA

Fent referència a la música creada per compositors pertanyents a l'estat espanyol, comentem quatre treballs realitzats en 2008. Dos d’ells en parla anglesa (Russian Red i Remate) i els dos restants en llengua castellana (Extremoduro i Josele Santiago)
El debut discogràfic de Russian Red es caracteritza per una apreciable suavitat acústica acompanyada per una magnífica, potent i vibrant veu. Bona atmosfera melancòlica en cançons com “Cigarretes” ,“Gone, play on” o “Take me home”. Ressaltar també l'encertat cover de Cindy Lauper “Girls just want to have fun”, adaptat perfectament al terreny de la cantant. Un llarg prometedor.
Valent, arriscat i digne és La ley innata, el nové treball d'estudi d'Extremoduro. Es tracta d'un àlbum conceptual fragmentat en sis parts (una introducció, quatre moviments i una coda). Melodies i líriques recurrents actuen com a element unificador en un treball que utilitza la música simfònica (quartet de corda, oboé, flauta…) en “Dulce introducción al caos” i “Primer movimiento: El sueño”, el seu rock urbà més característic en “Tercer movimiento: Lo de dentro” i fins i tot el flamenc progressiu en “Coda flamenca: (Otra realidad)”. Cuidats arranjaments en la instrumentació i agudes lletres són els factors més destacables d'aquest honest disc.
Reminiscències de Lou Reed, folk, pop i rock componen l'últim disc de Remate. Aquest músic ha creat un treball replet de bones cançons, melodies hipnòtiques i glam setenter. Encara que faltat de consistència és un àlbum a tindre en compte.
El debut de Josele Santiago en Las golondrinas etcètera (04) va ser sensacional. El disc amb un ambient més assossegat respecte al seu grup Los Enemigos tenia, a més d'uns textos molt intel·ligents, uns exquisits arranjaments de piano i guitarra. Cançons com “Ole papa”, “Tragón”, “Rompes mi canción” o l'obra mestra “Mi prima y sus pinceles” (quina gran cançó!) configuraven un L.P. que va suposar un èxit de vendes i de crítica (millor disc nacional per a les revistes Rolling Stones i Rock de Luxe). Posteriorment amb Garabatos (06) el compositor va perdre tota la frescor del seu treball anterior. No obstant, ara amb aquest Loco Encontrao, encara que sense arribar a les cotes del seu debut, ha aconseguit assemblar-se prou. Junt amb el seu grup "Sus Menudencias” pels seus temes passegen ritmes rock, swing i jazz. Cançons portentoses com “Mar de fondo” i l'apoteòsica instrumentació final de “De repente nada” donen compte d'uns resultats satisfactoris.

(2) Russian Red "I Love Your Glasses" Valoració:1,66
(2) Extremoduro "La Ley Innata" Valoració: 1,66
(2) Remate "Safe & Sound" Valoració: 1,79
(2) Josele Santiago "Loco Encontrao" Valoració: 2,15

ARRUGAS, de Paco Roca [2008]

En principi aquest blog estava concebut per a fer comentaris sobre música i cinema. No obstant això, m' agradaria eixamplar-lo a diferents arts com en aquest cas el còmic.
Comence amb una obra de Paco Roca anomenada “Arrugas”. Aquest treball que ha sigut guardonat amb el “Premio Nacional de Comic 2008”, és una magnífica anàlisi sobre la senectut.
Els nostres majors, eixa gent que amuntona saviesa i experiència, son mostrats com a víctimes de la més profunda soledad sense el valor que els haurien d'oferir els seus descendents. Aquestos viuen allunyats dels seus acostats en una residencia dividida en dues plantes: La de baix; en la qual estan els qui es poden valer per ells mateix i la de dalt; en la qual apareixen els ancians que necessiten assistència. Tanmateix, per damunt de tot açò sobrevola el pitjor (és possible que hi haja alguna cosa més dolenta?). Parle d' eixa malaltia tan terrible, i sobretot cruel, com és el Mal d'Alzheimer, encarregada d'aniquilar la història individual de cadascú.
Altres factors com l'amistat (de Miguel amb Emilio), la picaresca (del mateix miguel), els anhels de llibertat i emancipació (la magnífica escena de la fugida amb el cotxe dels tres ancians) conformen un relat entretingut i rigorós, però principalment, ens ajuda a reflexionar sobre quin és el paper que juguem amb relació als nostres majors: són suficientment valorats i respectats?, així com també en la presa de consciència sobre l'esmentada malaltia neurodegenerativa i els seus efectes devastadors.
Altament recomanable.

SOLCS MALENCONIOSOS

La música tranquil·la i relaxant amb certa tendència a la malenconia -llegat de grups de principis dels setanta- continua actualment vigent i conviu en perfecta harmonia junt amb altres vessants musicals prou més allunyades. Aquests quatre treballs -realitzats a 2008- que a continuació comentarem exemplifiquen eixa successió i tots ells, dins de les seues comprensibles llacunes, tenen aspectes a destacar.
El classicisme de Ron Sexsmith en Exit strategy of the soul es tradueix en belles melodies amb apreciables seccions de vents en “This is how I now”, “One last round” i “Music to my ears”, així com senyals al mestre Mccartney en “Impossible song”. Un treball digne encara que en el seu conjunt es ressent per la seua excessiva dulcificació.
Màxima quietud en l'últim treball de Lambchop. Sensualitat soul, mescladissa de folk, simfònic i retalls jazz conformen un acceptable treball replet d'alts i baixos però amb grans cançons com “Slipped, dissolved and loosed” i “A hold of you”.
Multitud d'harmonies vocals, gospel i sentiments d'arrels americanes abrigades per un folk classicista, no exempt d'elements psicodèlics ens condueixen al primer L.P. homònim de Fleet Foxes. Aquesta banda de Seattle ha aconseguit crear un bon treball que té l'habilitat de fagocitar les primigènies influències folk adaptades a la seua peculiar manera d'entendre la música en les seues composicions. Obviant alguns temes reiteratius que, en alguns aspectes, donen una sensació de lleu monotonia, cançons com “Red squirrell, sun rises”, White winter hymnal” o “Tiger mountain peasant song” mostren el camí d'un futur prometedor.
Seguint per semblants passatges ens trobem amb Okkerville River i el seu estimable “The Stands in”. Rock-folk impreses en belles melodies evocadores del primer indie dels 80 i l'emotiva veu de Will Sheff es reflecteix en grans temes com “Blue tulip”, “Loast coastlines” i “Starry stairs” amb una precisa secció de vents.

(2) Ron Sexsmith "Exit Strategy of the Soul" Valoració: 1,50

(2) Lambchop "Oh Ohio" Valoració: 1,65
(2) Fleet Foxes "Fleet Foxes" Valoració: 1,78
(2) Okkerville River "The Stands in" Valoració: 1,82