(3) BRINCOS "World, Devil & Body" [1970]

Heus ací una reivindicació per un dels treballs més interessants que s'han realitzat en la història del rock espanyol. Un disc imprescindible i que ningú hauria de deixar de conèixer.
Estem en l'última etapa dels renovats Brincos (arribada dels germans Morales i Lazprilla), la fase més madura i arriscada.
Arbex va contactar amb el teclista colombià Oscar Lazprilla per esbossar una obra conceptual que recull idees pròpies juntament amb la música i el so que s'estava coent pel Londres de l'època. Ací és on van anar per gravar aquest fantàstic i psico-progressiu World, Devil & Body.
 Ara bé, el grup tenia la pressió de Zafiro, la seua companyia discogràfica, la qual els instava a crear èxits comercials a l'ús per al benefici dels directius de l'entitat. No obstant això, ells no estaven disposats a sacrificar el seu projecte innovador per un simple grapat de temes fàcils. Cal pensar que ja només en l'arrencada del treball hi havia un extens tema progressiu de dotze minuts. Difícil de pair per a aquesta gent ... Quin senzill anaven a extreure'n?
Així, supose que també per acontentar la companyia, van realitzar dues edicions: una de nou cançons anomenat Mundo, Demonio y Carne, gravat íntegrament en castellà (excepte el tema central), per a Espanya i Llatinoamèrica, i aquest de set cançons, totes en anglès, amb l'objectiu d'arribar al major públic possible.
Entre ambdues edicions ha diferències. Hi ha algunes cançons que no estan en un altre. En la versió en anglès els sons rítmics de guitarra de la cançó homònima són una mica diferents, bastant més psicodèlics. A més en la versió en castellà sí que podem advertir alguns temes bastant comercials, cosa que no passa en la seua edició en anglès. No obstant això i contradictòriament, la supèrbia i instrumental "Kama-sutra" la podem trobar només en la seua edició per a Espanya.
D'aquesta manera, tractarem en aquest post de parlar sobre l'edició anglesa. El treball s'obri amb la fantàstica, experimental i progrock suite de dotze minuts "World, Devil & Body", amb les seues quatre parts: a) "Crazy World", b) "Angel Felt", c) "Hell 's Door" i d) "Body and Soul".  
"Promises & Dreams" i "Body Money Love (Too Cheap, Cheap)", són dues cançons de pop-rock amb clara influència del mercat anglosaxó. "Misery & Pain" és un excel • lent tema amb un gran joc de guitarra i teclats. "Where is my love" és una trista melodia de rock simfònic, amb una brillant secció de cordes i un emocionant final. "If I Were You", és un gran tema que hipnotitza per les seues influències barrettianes.
Menció especial mereix la grandiosa "Emancipation" amb un espectacular òrgan de l'excel • lent Oscar Lazprilla. Cançó referent del progressiu, conjuga amb mestria els teclats del compositor colombià amb la fantàstica guitarra de Ricky Morales. Magnifica cançó.
La portada, amb els cinc Brincos amb el tors nu va ser, per descomptat, censurada pel(s) governant(s) de l'època. D'ahí que hi haja una altra portada amb la imatge d'un cervell en descomposició que representa la temàtica del disc: un món en decadència.
World, Devil & Body, és una creació pionera i innovadora. Discoteca bàsica per als amants del rock en general i del progressiu en particular. Tots hauríem d'estar agraïts a Brincos per aquest llegat. És un acte de responsabilitat per a tots els que estimem la música difondre aquesta obra perquè la puguen conèixer moltes persones que segurament no sabran de la seua existència.  

Articles sobre Los Brincos:

Kama-sutra, de Brincos
The Who vs. Los Brincos
 
 

CANÇONS OCULTES: Live Every Minute, d'Ali Thomson (Take a Little Rhythm , 1980)

Vaig estar molts anys buscant el so Supertramp en altres grups o cantants diferents a aquesta formació. Casualitats de la vida, vaig trobar aquesta cançó Live Every Minute, d'Ali Thomson, pertanyent al seu disc Take a Little Rhythm (80), de A&M Records, la mateixa companyia discogràfica que Supertramp.

També hi ha una altra dada interessant sobre la similitud entre ambdós sons. Ali Thomson és germà de Dougie Thomson el baixista del grup britànic. De fet la cançó comença amb un so similar a "Take The Long Way Home" i amb un ritme de teclats bastant pròxim a "Dreamer".
En qualsevol cas, malgrat les semblances, estem davant d'una curiosa i estimable cançó.

(4) DAVID BOWIE "The Man Who Sold The World" [1970]

Què podíem esperar de David Bowie després del seu excel • lent Space Oditty (69)? Podia, potser, haver més? Doncs sí, quedava molt per escoltar en la seua futura i dilatada trajectòria. I vindria una altra meravella, aquest The Man Who Sold The World, el disc més hard de tota la seua carrera, amb unes brillants línies de baix i unes potentes guitarres evocadores -sensacional Mick Ronson- dels aleshores emergents Zeppelin, Sabbath o Purple.
La cançó que obri el disc, l'extensa "The Width of a Circle", destaca per les seues flamades de rock-dur i per la seua intensitat. "All The Madmen", és un tema estrany, hipnòtic amb girs que van des de la acústica melòdica a les guitarres distorsionades. La homònima "The Man Who Sold The World" és una genial peça amb fastuosos cants vocals finals.
A banda d'aquestos tres notables temes -els millors de l'obra en la meua opinió-, queden grans cançons com la bella balada "After All", el psico-country "Black Country Rock", el fantàstic folk-rock "Running Gun Blues",la hipnotitzant psicodèlia de "She Shook Me Cold" amb inicis similars Hendrix, la progressiva "Saviour Machine" i la misteriosa "The Supermen".
Un treball fonamental tant en el recorregut musical de David Bowie, com en la història del rock.
Per a gaudir.

Crítiques de David Bowie:
"Hunky Dory" (1971)
"Ziggy Stardust" (1972)
"Low" (1977) 

MILLORS DISCS 2011

1.- Beady Eye "Different Girls, Still Speeding"

2.- The Decemberist "The King is Dead"

3.- Luck Haines "9 1/2 Psychedelic Mediations on British Wrestling of The 1970 and Early's 80"

4.- Girl "Father, Son, Holy Ghost"

5.- Wilco  "The Whole Love"

(4) SUPERTRAMP "Indelibly Stamped" [1971]

Encara que el grup encara no tenia definit el seu estil, entre altres coses perquè encara no estava tota la formació que va despuntar comercialment, Indelibly Stamped és un disc crucial en la seua discografia perquè suposarà l'avantsala del que serà el seu peculiar i original so.

Kevin Currie (bateria) , Frank Farrell (baix, piano i acordió) i Dave Winthrop (flauta, saxòfon i veus ) van ser els músics que van substituir Palmer i Millard, tots dos pertanyents als components del seu anterior disc homònim.

Ni molt conegut ni molt valorat per la crítica, estem davant d'una autèntica joia del rock que conté diferents estils de l'època. 

L'àlbum comença amb els teclats del rítmic i sensacional rock and roll "Your Poppa Don’t Mind”. El folk "Travelled" és una clara mostra de la gran qualitat compositiva de Roger Hodgson, més encara si ens parem a escoltar el fantàstic tall següent "Rosie Had Everything Planned", una bellíssima i trista melodia amb una gran càrrega emotiva. "Remember" és una gran cançó rockera composta per Rick Davies, així com la melòdica "Forever".

Ens endinsem ara en quelcom insòlit i sorprenent com és la incursió de Supertramp en el rock-dur . I és que "Potter" és una és una extraordinària peça amb grans moments d'improvisació i amb una apropiada veu de Dave Winthrop . Però això no és tot ,perquè és ara quan arribem al moment culminant del disc: L'obra mestra "Coming Home To See You" , una autèntica orgia instrumental amb genials diàlegs entre òrgan i harmònica. 

La bella balada de Rick Davies "Time Have Changed", la cabaretera "Friend in Need" i el magnífic acústic amb aires jazzístics "Aries" donen el tancament al que seria la primera etapa de Supertramp . Després vindran Helliwell , Benberg i Thompson per prosseguir el projecte i introduir-se en una fructífera segona etapa que ha suposat un segell indeleble en la música contemporània.

Crítiques de Supertramp:
"Crisis? What Crisis" (1975)
"Breakfast in America" (1979)

(4) TRAFFIC "The Low Spark of High-Heeled Boys" [1971]

Interessant treball del rock progressiu realitzat per uns Traffic en plenitud de forma. Aquesta obra consta de sis cançons en què destaca la sorprenent i extensa peça que dóna nom al disc. Dotze minuts amb moments inspirats d'improvisació en què es mostra l'eclecticisme musical de la banda. 

"Hidden Treasure", "Rainmaker" i "Many a Mile to Freedom" són tres delícies acústiques amb una brillant i relaxant melodia. El punteig de "Rock and Roll Stew" i la genial "Light me or Leave me Alone", amb un fantàstic ritme i una magistral lliçó vocal de Winwood, donen bon compte d'un long play essencial en la música rock.

(3) R.E.M "Murmur" [1983]

Fantàstica òpera prima d'aquest quartet nord-americà en el qual destaca el seu estil peculiar, reflexiu, hipnòtic i envolvent. És, de tota la seva discografia, el treball més aconseguit i una carta de presentació per als seus discos venidors. En Murmur, els R.E.M, van trobar el so que els definiria durant tota la seua carrera. Una obra plena de meravelles com el single que obri el disc "Radio Free Europe", joies melòdiques com "Perfect Circle", "Talk About The Passion" i "Laughing", la inquietant "Moral Kiosk", la coral i directa "Catapult" o la bella  "Sitting Still". En definitiva, un gran disc de debut amb una perfecta atmosfera. Les seues guitarres seixanteres (impossible no evocar The Byrds) junt a les reminiscències del proto-punk, de bandes com The Stooges, conformen un nou so-genuí i pioner-que tindrà una gran influència posterior.