Què és més important: L´amistat -eixa relació de confiança i afecte desinteressat-, el sentiment per uns colors o una xifra econòmica que, teòricament, ens faria una vida mes fàcil? Què passa si tot això es barreja i en uns minuts hem de decidir què fer?... Deixem de costat tota una relació afectuosa i de germanor? I pel que es refereix al “sentir” els colors d´un equip de futbol? És transcendental tot això?Alejandro Marzoa ens mostra com afloren tots aquestos desitjos, temors i inseguretats. El resultat és un relat original que estudia la relació humana: el materialisme enfront l´idealisme.
També ens ofereix d´una manera oberta la nostra fragilitat, la vulnerabilitat inherent a l´esser humà que, de vegades, fa trontollar sentiments forjats al llarg de quasi tota una existència.
La passió pel futbol està present en aquest curt que va ser premiat en molts festivals i que compta amb la col.laboració de Paco Gonzalez i Pepe Domingo Castaño de la Ser, els quals, de manera desinteressada, varen posar les seues veus a la fictícia retransmissió (en realitat aquest partit no va existir, el Celta quedà onzè a la lliga)
Són deu minuts trepidants i la interpretació de Carlos Blanco i Miguel de Llira és sensacional.
Al final al so de Lori Meyers, un dels passatemps més plaents que, per a mi, existeixen: una “patxangueta” al futbol amb els companys.
Ací us deixe el curtmetratge. Us recomane vivament que li feu un colp d´ull, no té cap pèrdua.
TEMPORADA 92-93. 2006. Esp. Color.
Direcció: Alejandro Marzoa
Intèrprets: Carlos Blanco, Miguel de Lira, Imma Ochoa, Marisa Duaso, Roger Vilà, Eduard Cazorla, Pau Cabeza, Joan Gonzalez, Gerard Torrent, Alex Badia
Guió: Alejandro Marzoa, Miguel Angel Blanca
Fotografia: Victor Rius
Música: “Dilema” de Lori Meyers (del disc Hostal Pimodan)
Temporada 92-93
1 comentari:
Iee molt bo, quina situació més tensa, al final el que val és l'amistat.
Publica un comentari a l'entrada