(4) David Bowie "Hunky Dory" [1971]

Hunky Dory -com és habitual en les obres de David Bowie- te la gran virtut de guanyar en cada escoltada. Per molt que passe el temps sempre hi trobem diferents matisos a l'hora de gaudir de la seua varietat de registres. Estem davant del quart disc de la seua discografia, preàmbul del genial Ziggi Stardust, escoltar-lo significa introduir-se dintre d’un món oníric, líric, sensual i captivador.
Adobat de les seues influències artístiques -Andy Warhol , Bob Dylan, la Velvet Underground i el surrealisme de Barret- aquest disc ofereix un immens ventall de possibilitats: la conjuminació perfecta de piano i guitarra en “Eight line poems”, l'hipnòtic psico-folk en la magistral “Andy Warhol”, la vampirització dylaniana en el tribut “Song for Bob Dylan”, el melòdic i inquietant enigma de la magnífica “Quicksand”, l'ullet que li fa a la Velvet en “Queen Bitch”, l'evocació de la infantesa en “Kooks” (dedicada al seu fill), la versió de Biff Rose “Fill your Heart” d'aire cabareter, la lírica i la suavitat del piano de “Oh! you pretty things” i “Life on mars”, la vibrant melodia psicodèlica de “The Bewlay brothers” i la més coneguda, la sensacional “Changes” que obri el treball amb un anunci i proposta de canvis musicats amb gran habilitat.
Cal mencionar la portada on el cantant simula a Greta Garbo i mostra, d'aquesta manera, la seua ambigua identitat sexual, una manera de trencar esquemes, encara més si li afegim el lesbianisme de l'actriu. No obstant si hi ha quelcom que escandalitza és la immensa qualitat del disc, gestat en la millor etapa del seu creador; la que va des de Space Oddity fins a Diamond Dogs.

Valoració: 3,97