dilluns, 3 de novembre del 2008

The Who vs. Los Brincos

Sempre he pensat que tant Fernando Arbex com Teddy Bautista han sigut -a banda de pioners- dos dels màxims exponents del rock nacional. Crec que mai no han sigut prou reconeguts, ni tampoc se'ls ha valorat la seua essencial aportació a la fonamentació i posterior desenvolupament de la música popular a l'estat espanyol. El seu mèrit és encara major si li afegim que, en la seua joventut, l'espai d'història concreta que els va pertocar viure -untada per les repressores restriccions culturals pròpies del franquisme i de la coneguda xenofòbia cap a tot allò anglosaxó de procedència beat- van obstaculitzar en gran manera el seu procés creatiu.
De totes maneres aquest no és el propòsit d'aquest post -més endavant comentarem alguns discs importants d'ambdós en grups com Los Brincos, Alacran, Barrabas i Los Canarios- sinó posar en relleu una polèmica que va ocórrer a finals dels anys 60 entre Los Brincos i The Who.
L'any 1968 va ser l'any en què Los Brincos van publicar Contrabando, amb incorporació de nous guitarristes i amb un so més arriscat (tot i que encara estava per arribar el seu progressiu World, Devil & Body). Atesa la influència que els nous sons procedents de Gran Bretanya van tenir en Arbex i, sobretot per la seua inclinació cap a grups com The Who i The Beatles, aquest va realitzar cançons de naturalesa beat-rock en llengua anglesa com "Cry", "I try to find" o "Walking Alone".
Una de les cançons del L.P. anomenada "The Train" i que apareixia com cara B del single "Lola", va ser la que va ocasionar una demanda judicial per plagi de part del seu venerat Pete Townshend. La seua argumentació era que aquesta cançó era un calc del seu single de 1966 "Substitute". I la veritat és que encara que la base rítmica i l'inici d'ambdues cançons s'assembla prou, seria -per al meu parer- exagerat catalogar-la com a plagi, sinó més aviat un homenatge cap als seus mestres.
Ací us deixe ambdues cançons per a comproveu si es pot parlar de plagi, de simple homenatge o de peces distintes. Però sobretot gaudiu de la seua qualitat perquè -salvant les distàncies entre una i una altra- ambdues són magnífiques.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Podries comentar "crisis, what crisis?" de supertramp.

El teu cosient luis.

Anònim ha dit...

Gran disc! Concedit. El que passa és que el títol del disc no concorda amb l´època de bonança que vivim a l´actualitat.