La màquina de matar feixistes"This machine kills fascits" ("Aquesta màquina mata feixistes") era la inscripció que portava en la seua guitarra el cantautor de folk americà Woody Guthrie. El seu inofensiu instrument suplantava a les agressives armes que simbolitzaven tot el que ell detestava. La seua guitarra era un mecanisme de defensa utilitzat per a lluitar contra l'opressió, la guerra i el feixisme.
L'art com a mitjà per a comprometre's amb el món en què vivim. Eixa va ser la utopia de Woody i eixa és la influència que el bluesmen i altres artistes del seu temps han deixat fins als nostres dies.
Vals con Bashir, és això. A banda d'un magnífic film docuanimat és una cinta compromesa. Una manera de recobrar la memòria i de denunciar uns fets que mai no haurien de quedar com a impunes. La matança en Sabrà i Chatila a càrrec de falangistes cristians libanesos amb la vergonyosa connivència de l'estat israelià és desbloquejada de la ment del protagonista (director de la cinta qui en aquell moment complia el servei militar en l'exercite hebreu).
A través de passatges onírics i de conversacions amb companys i participants de l'època, el realitzador mamprén un viatge d'exploració que li servirà per a revelar tot l'horror que guardava latent en el seu esperit. Magnífica la narració a manera de documental amb unes imatges animades molt aconseguides i que, al mateix temps, estan reforçades per una encertada elecció musical. Una excel·lent forma de continuar amb el llegat de Woody Guthrie que suposa una espècie de teràpia per a l'autor: Cine contra la impunitat. Cine com a màquina de matar feixistes
L'art com a mitjà per a comprometre's amb el món en què vivim. Eixa va ser la utopia de Woody i eixa és la influència que el bluesmen i altres artistes del seu temps han deixat fins als nostres dies.
Vals con Bashir, és això. A banda d'un magnífic film docuanimat és una cinta compromesa. Una manera de recobrar la memòria i de denunciar uns fets que mai no haurien de quedar com a impunes. La matança en Sabrà i Chatila a càrrec de falangistes cristians libanesos amb la vergonyosa connivència de l'estat israelià és desbloquejada de la ment del protagonista (director de la cinta qui en aquell moment complia el servei militar en l'exercite hebreu).
A través de passatges onírics i de conversacions amb companys i participants de l'època, el realitzador mamprén un viatge d'exploració que li servirà per a revelar tot l'horror que guardava latent en el seu esperit. Magnífica la narració a manera de documental amb unes imatges animades molt aconseguides i que, al mateix temps, estan reforçades per una encertada elecció musical. Una excel·lent forma de continuar amb el llegat de Woody Guthrie que suposa una espècie de teràpia per a l'autor: Cine contra la impunitat. Cine com a màquina de matar feixistes
VALS CON BASHIR. 2009. Isr-Fra-Al. Color
Direcció: Ari Folman
Guió: Ari Folman
Música: Max Richter
Montaje: Nili Feller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada