Sentiria traïts els meus orígens musicals si no fera una ressenya al recentment desaparegut Antonio Vega. Cofundador, junt amb el seu cosí Nacho García, d'un dels grups més emblemàtics del rock a l'estat español com van ser els Nacha Pop, sempre va destacar per la seua capacitat per a escriure interessants texts sonors dotats d'una penetrant aurèola malenconiosa. Després va prosseguir la seua carrera en solitari amb algunes creacions prou interessants com “El sitio de mi recreo” o “Se dejaba llevar”En la meua primerenca joventut un bon amic -qui ja no l'he tornat a veure des de llavors-, sempre em recomanava dues peces curtes dels Nacha Pop. S'anomenaven "Luz de Cruce" i “Sin conversación” (amb veu de Nacho), ambdues del seu disc Más números, otras letras (83). Ací vos les deixe en record del meu antic company, un tal Roger, component d'un grup que crec que s'anomenava Dulces Tiranos (si per casualitat lliges açò alguna vegada, deixa comentari) i, sobretot, en homenatge a l'intimista i introspectiu Antonio Vega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada