Descobrint la veritat
Daniel Montovani, el protagonista de El ciudadano ilustre, és un escriptor que acaba de guanyar el premi Nobel de Literatura, tanmateix, és un home gris. Quan rep el guardó podem apreciar un to pessimista en les seues paraules pronunciades al discurs de la cerimonia: "és com la fi de la meua aventura creativa". Tant en els seus gestos com en la seua conducta hi ha un punt de neguit i, tot i tenir a la seua mà tota la riquesa material, sent un enorme buit al seu interior. A més, ha de fer front a una agenda atapeïda per complir amb el seu expedient de la seua (ex) professió. ¿Què li queda ara? ¿Haurà de viure de les rendes d'escriptor?
Hi ha moments en la vida en què el subconscient i l'atzar s'agafen de la mà. Sales, el seu poble, es trobava allotjat en algun lloc recòndit del seu cervell i l'arbitrarietat d'una resposta afirmativa o negativa davant la possibilitat que se li va obrir, van forjar una decisió que al final es va convertir en malèvola.
És ací, en acceptar la invitació per a ser nomenat ciutadà il·lustre de Sales, quan comença el torbador malson que experimenta durant la seua estada al poble de la seua infància, adolescència i joventut. Lluny de les il·lusions i esperances dipositades al principi, Daniel es troba en una societat xocant, estranya i insòlita. Tot explota contra ell i els comportaments estranys se succeeixen; l'hostilitat del cacic, els ressentiments subrepticis de l'amic, el pesat que el vol convidar a esmorzar, l'engany de la jove, el pare desesperat que li demana una gran suma de diners per la malaltia del seu fill ...
Hi ha un punt de desconnexió entre l'escriptor i el seu poble natal. Molta gent el considera com algú que va trair a les seues arrels i que després els va deixar mal parats en els seus llibres. Sembla que tot estiga mal resolt, des de les metafòriques fallades mecàniques dels cotxes fins a la seua relació amb el seu primer amor (amb bes insubstancial inclòs).
Amb tot aquest recorregut, arribem a un final que és com un conte de terror amb una tensió magistralment aconseguida (el trajecte de la camioneta veient els personatges sinistres em van recordar a "La Cabina" d'Antonio Mercero).
Afortunadament, les adversitats es tornen en avantatges i aquest episodi en la vida de l'escriptor li donarà peu per reprendre la seua creativitat.
Premi Goya a la millor pel·lícula iberoamericana el 2016 i amb un Oscar Garcia imponent. Un excel·lent film que cal veure’l.
EL CIUDADANO ILUSTRE. 2016. Argentina. Color.
Direcció: Gastón Duprat y Mariano Cohn
Intèrprets: Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigeiro, Belén Chavanne
Guió: Andrés Duprat
Música: Toni M. Mir
Fotografía: Gastón Duprat y Mariano Cohn
Hi ha moments en la vida en què el subconscient i l'atzar s'agafen de la mà. Sales, el seu poble, es trobava allotjat en algun lloc recòndit del seu cervell i l'arbitrarietat d'una resposta afirmativa o negativa davant la possibilitat que se li va obrir, van forjar una decisió que al final es va convertir en malèvola.
És ací, en acceptar la invitació per a ser nomenat ciutadà il·lustre de Sales, quan comença el torbador malson que experimenta durant la seua estada al poble de la seua infància, adolescència i joventut. Lluny de les il·lusions i esperances dipositades al principi, Daniel es troba en una societat xocant, estranya i insòlita. Tot explota contra ell i els comportaments estranys se succeeixen; l'hostilitat del cacic, els ressentiments subrepticis de l'amic, el pesat que el vol convidar a esmorzar, l'engany de la jove, el pare desesperat que li demana una gran suma de diners per la malaltia del seu fill ...
Hi ha un punt de desconnexió entre l'escriptor i el seu poble natal. Molta gent el considera com algú que va trair a les seues arrels i que després els va deixar mal parats en els seus llibres. Sembla que tot estiga mal resolt, des de les metafòriques fallades mecàniques dels cotxes fins a la seua relació amb el seu primer amor (amb bes insubstancial inclòs).
Amb tot aquest recorregut, arribem a un final que és com un conte de terror amb una tensió magistralment aconseguida (el trajecte de la camioneta veient els personatges sinistres em van recordar a "La Cabina" d'Antonio Mercero).
Afortunadament, les adversitats es tornen en avantatges i aquest episodi en la vida de l'escriptor li donarà peu per reprendre la seua creativitat.
Premi Goya a la millor pel·lícula iberoamericana el 2016 i amb un Oscar Garcia imponent. Un excel·lent film que cal veure’l.
EL CIUDADANO ILUSTRE. 2016. Argentina. Color.
Direcció: Gastón Duprat y Mariano Cohn
Intèrprets: Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigeiro, Belén Chavanne
Guió: Andrés Duprat
Música: Toni M. Mir
Fotografía: Gastón Duprat y Mariano Cohn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada