Heus ací un exemple de cinema compromès, una proposta molt valenta en la qual Loach mostra tot el cinisme del neoliberalisme i del sistema capitalista, una espècie de "darwinisme cultural" que tracta d'aixafar a la població i a les classes més desfavorides.
Jo, Daniel Blake, posa de manifest la solidaritat en contraposició a la maldat en una història que no deixa canya dreta. És un clara botifarra al poder invisible que ho controla tot des de les més altes esferes, arrossegant tot el que comporta; desnonaments, pobresa energètica, bancs d'aliments, etc. (¿Ens recorda això a alguna cosa?)
Imprescindible film, una crida a la conscienciació i a la rebel·lió de la població contra la injustícia del sistema social en el qual vivim.
Jo, Daniel Blake, posa de manifest la solidaritat en contraposició a la maldat en una història que no deixa canya dreta. És un clara botifarra al poder invisible que ho controla tot des de les més altes esferes, arrossegant tot el que comporta; desnonaments, pobresa energètica, bancs d'aliments, etc. (¿Ens recorda això a alguna cosa?)
Imprescindible film, una crida a la conscienciació i a la rebel·lió de la població contra la injustícia del sistema social en el qual vivim.
JO, DANIEL BLAKE. 2016. Regn Unit. Color.
Direcció: Kean Loach
Intèrprets: Dave Johns, Hayley Squires, Dylan McKieman, Briana Shan
Guió: Paul Laverty
Música: George Fenton
Fotografia: Robbie Ryan
Crítiques de Ken Loach (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada