Pòsit nostàlgic
El que més destaca de La Reconquista és el seu realisme. Les coses passen tranquil·lament, el temps no és obstacle perquè, si la parella protagonista ha de veure un concert, el cantautor toque tres cançons seguides, o, si se'n van a ballar, l'escena s'estenga sense embuts.
Trueba exposa tot allò que vol explicar com una finestra indiscreta per la qual l'espectador pot espiar impunement. La càmera substitueix als nostres ulls; els personatges conversen en un restaurant i nosaltres observem els seus moviments, els seus gestos i les seues intencions.
A banda del que s'ha comentat, el guió parla sobre aquells factors que sempre queden en el nostre interior i que, d'alguna manera, mai no acabem de tancar.
El film és la història de Manuela i Olmos, la trobada de dos xics de trenta anys que es veuen després de quinze anys de passar per la seua primera i més intensa història d'amor. Les seues vides han canviat, però alguna cosa des d'una perspectiva emocional queda intacta, d'ahí que perdure un punt d'atracció entre tots dos.
Després de que ella li mostra a Olmos una carta de fa anys, comencen a parlar de com són les seues vides en l'actualitat i dels seus projectes de futur, però subtilment es pot advertir que alguna cosa queda amagada en les seues paraules.
La pel·lícula deixa constància dels seus símbols representats a la missiva, la música de Rafael Berrio i les referències a l'art i la cultura. A més, consta de dues parts; la seua trobada com a adults i el bell relat visual de la seua relació com a adolescents. Tant en un com en altre es pot comprovar el contrast existent entre eixos dos mons tan diferents i com l'essència de la personalitat juga un paper crucial en el desenvolupament posterior.
En l'escena final Olmos rellegeix la carta deixant en ell un pòsit poètic, metafòric i nostàlgic, una cosa que també se li pot atribuir a aquest recomanable film.
LA RECONQUISTA. 2016. Espanya. Color.
Direcció: Jonás Trueba
Intèrprets: Itsaso Arana, Francesco Carril, Aura Garrido, Candela Recio, Pablo Hoyos, Rafael Berrio
Guió: Jonás Trueba
Música: Rafael Berrio
Fotografía: Santiago Racaj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada