¡Visca el Jazz!
Em va sorprendre molt gratament Damien Chazelle amb eixa magnífica història de competències, superació i relacions que va suposar el seu anterior film Whiplash (2014). Seguint el mateix camí, com és l'afany per aconseguir els somnis, s'introdueix ara a Los Angeles amb una obra impecable tant des d'un punt de vista tècnic com des d'una òptica narrativa.
La La Land, és un musical que compta amb una esplèndida escenografia acompanyada d'un gran treball actoral i musical (magnífica la Banda Sonora Original de Justin Hurwitz). El seu tema central Mia & Sebastian sona al llarg del film com si tinguera vida, tot actuant com un element desencadenant de totes les emocions que experimenten la parella protagonista. Hi ha una perfecta harmonia entre els anhels i motivacions de cada personatge i els seus moviments escènics i ritmes corporals, a més d'unes molt encertades reflexions sobre la música jazz.
No estic d'acord, com he llegit en algun article, que la història no importe. Més prompte al contrari, crec que el guió proposat tanca un sentiment profundament vital: el procés d'enamorament; una sensació que ens deixa marcats sempiternament en la nostra existència. ¿De quina manera representaríem aquesta emoció? Segurament ho faríem a través d'aquest fascinant món que crea Chazelle a la pel·lícula (o, almenys, alguna cosa que se li acostara bastant).
La La Land, és un musical que compta amb una esplèndida escenografia acompanyada d'un gran treball actoral i musical (magnífica la Banda Sonora Original de Justin Hurwitz). El seu tema central Mia & Sebastian sona al llarg del film com si tinguera vida, tot actuant com un element desencadenant de totes les emocions que experimenten la parella protagonista. Hi ha una perfecta harmonia entre els anhels i motivacions de cada personatge i els seus moviments escènics i ritmes corporals, a més d'unes molt encertades reflexions sobre la música jazz.
No estic d'acord, com he llegit en algun article, que la història no importe. Més prompte al contrari, crec que el guió proposat tanca un sentiment profundament vital: el procés d'enamorament; una sensació que ens deixa marcats sempiternament en la nostra existència. ¿De quina manera representaríem aquesta emoció? Segurament ho faríem a través d'aquest fascinant món que crea Chazelle a la pel·lícula (o, almenys, alguna cosa que se li acostara bastant).
LA LA LAND. 2016. USA. Color.
Direcció: Damien Chazelle
Intèrprets: Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemary Dewitt, J.K. Simmons, Finn Witrock, Sonoya Mizuno, Jason Fuchs, Calle Hernandez
Guió: Damien Chazelle
Música: Justin Hurwitz
Fotografía: Linus Sandgren
Direcció: Damien Chazelle
Intèrprets: Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemary Dewitt, J.K. Simmons, Finn Witrock, Sonoya Mizuno, Jason Fuchs, Calle Hernandez
Guió: Damien Chazelle
Música: Justin Hurwitz
Fotografía: Linus Sandgren
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada