(2) BARRAVENTO, de Glauber Rocha (1962)

 Vèncer a la superstició

La desigualtat social, la religiositat i la superxeria s'embasten en un film contextualitzat en el microcosmos de litoral de la badia brasilera. Les precàries condicions de vida en què viuen els seus habitants (pescadors de "xarèu"), comporten a una existència basada en un misticisme (culte als déus africans) que adopta un caràcter primordial en el desenvolupament dels seus esdeveniments quotidians.
En l'obra apareixen dos contraris: "deixar el destí en mans de la providència" (poble que accepta la misèria, analfabetisme i explotació) versus "lluitar i aconseguir els mitjans materials per ells mateixos" (Firmino). Entre tots dos sorgeixen passions i emocions humanes (lluita per la jerarquia, amor, gelosia, etc.) i el jou explotador de l'empresa que els imposa unes disposicions infrahumanes per a treballar.
Rodada amb pocs mitjans que resulten una mica pedestres, la pel·lícula té aspectes d'interès reforçats per la manera de mostrar en les seues imatges la coreografia musical, el modus vivendi i, especialment, el retrat d'un temps esquitxat per l'estigma de la colonització de la cultura brasilera.

BARRAVENTO. 1962. Brasil. Blanc i Negre. 78 Min. 

Direcció: Glauber Rocha

Intèrprets: Antonio Pitanga, Luiza Maranhão, Lucy de Carvalho, Aldo Teixeira, Lidio Silva, Edmundo Albuquerque, Francisco dos Santos Brito, Hélio de Oliveira, Antônio Carlos dos Santos

Guió: Glauber Rocha, Luiz Paulino Dos Santos, Jose Teles

Música: Canjiquinha
Fotografia: Toni Rabatoni