La complexitat de l'ésser humà
Una trobada inesperada —la d'una parella d'amics— dóna el tret de sortida a aquesta història de pensaments, dubtes i contradiccions allotjades a la ment dels éssers humans. Aurora, escriptora, presenta als propietaris de la casa on es troba com a inquilina a Jerome (diplomàtic), qui està passant els seus últims dies com a solter perquè es casarà d'ací a poc temps. Ella li proposa un joc amb l'objecte d'utilitzar-lo com conill d'índies per les seues novel·les. Laura, la filla de la propietària de quinze anys, sembla estar enamorada de Jerome i la novel·lista li instigarà per intentar conquistar-la. A partir d'ací, comença a fluir una relació intergeneracional on s'observen les distàncies i les proximitats entre la maduresa i l'adolescència.
No obstant això, el punt d'inflexió ve quan Jerome coneix a Clara, la germanastra de Laura. Un cop aquest comença a interrelacionar-se amb ella s'adona que els seus pensaments comencen a entrar en conflicte. Així, encara que se li veu molt segur en les seues afirmacions, al seu interior és conscient de les seues debilitats com a home i com a ésser humà. I és que la torbació li arriba amb Clara: un interés no correspost que augmenta el seu desig per ser tingut en compte. Rohmer fa ací una interessant reflexió sobre la dificultat per aconseguir la fidelitat per part de l'ésser humà. Jerome en les seues tertúlies amb Aurora no fa més que justificar els seus actes i pensaments. Tanmateix, el film deixa ben clar que el que domina en la psicologia humana són els clarobscurs, conceptes sense definir que pugnen per sortir airosos en el nostre cervell.
El genoll de Claire, serà l'element fetitxista i obsessiu que actuarà com a canalitzador en la recerca de la identitat de Jerome en els aspectes amorosos, sexuals i de desig. En realitat, l'obra ens ve a dir que la nostra existència està envoltada de microcrisis i és en l'adultesa quan s'accentuen encara més les inseguretats.
En definitiva, aquesta cinquena pel·lícula dels Contes Morals de Rohmer és un magnífic retrat de la vida mateixa que compta amb unes bellíssimes imatges i paisatges (magistral fotografia de Néstor Almendros), acompanyat per uns excel·lents sons de la natura.
LE GENOU DE CLAIRE. 1970. França. Color. 105 Min
Direcció: Éric Rohmer
Intèrprets:Jean-Claude Brialy, Béatrice Romand, Aurora Cornu, Laurence de Monaghan, Michel Montel, Gérard Falconetti, Fabrice Luchini
Guió: Éric Rohmer
Música: Varios
Fotografia: Néstor Almendros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada