La veritable essència de la bellesa
Moltes vegades no som conscients de la fondària del sofriment, entre altres coses perquè és un concepte que no es pot quantificar. No ens adonem del mal que podem fer als altres atés que ni planifiquem els nostres actes ni valorem les sensibilitats que es troben al nostre voltant. Sí, el patiment és intern, ocult i, normalment, escapa a la visió exterior. No obstant això, aquesta obra capta i transmet de manera magistral eixa experimentació a través de la tràgica i trista història de Joseph Merrick. Batejat com "L'home elefant" va ser obligat i, sobretot, condemnat per les circumstàncies a guanyar-se la vida exhibint-se en cercles ambulants de criatures deformes, convertint-se així en un ésser cosificat i mercantilitzat. Mai no arribarem a saber com pot ser de cruel l'ésser humà, tanmateix, la cinta revela el grau de sevícia de la nostra espècie, cosa que ens hauria d'avergonyir. Efectivament, si ens parem a pensar uns segons, ens cerciorem de la nostra connivència a l'hora de tractar al feble o al diferent a través de processos psicològics com la influència social o la conformitat de grup. En el llargmetratge, el context social, ple segle XIX, propiciava encara més la vulneració dels drets humans amb el resultat de la normalització de les constants humiliacions de John. En l'actualitat, igualment, solem deixar-nos portar pels comportaments de l'oligarquia dominant i veiem com quelcom “normal” les injustícies inconcebibles que es tradueixen en guerres, invasions, detencions, etc.
David Lynch proposa, de manera molt encertada, altres interessants reflexions com quan el Doctor Frederick Treves dubta sobre la seua pròpia bondat. Es pregunta si està actuant de la mateixa manera que Bytes (el "propietari" de Johan) i li assalten els dubtes per si ha fet també de Merrick una curiositat, però en lloc d'en una fira, en un hospital. En altres paraules es planteja obertament la qüestió: ¿ajudem els altres per altruisme o per egoisme personal?
Encara que semble un clixé, la subjectiva i aparent bellesa física és absolutament efímera. La veritable bellesa —reivindicant a Plató— es troba més enllà d'allò que és aparent, això és; en la veritat, en la saviesa, en l'ètic i en alló cognoscitiu.
L'home elefant és una crítica a la hipocresia (les visites de l'alta burgesia), una oda a la bona educació (les exquisides formes de Merrick malgrat les seues penúries i la seua privació social), però és sobretot un enigmàtic, profund i emocionant film, tenyit d'un halo dolçament tètric.
THE ELEPHANT MAN. 1980. Estats Units. Color. 125 Min
Direcció: David Lynch
Intèrpretes: Anthony Hopkins, John Hurt, Anne Bancroft, John Gielgud, Wendy Hiller, Freddie Jones, Dexter Fletcher
Guió: David Lynch, Eric Bergren, Christopher de Vore
Música: John Morris
Fotografia: Freddie Francis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada