divendres, 29 de gener del 2021

(2) BLACK JACK, de Ken Loach (1979)

Triangle marginal
Film molt ben ambientat i entretingut en el qual el director britànic s'endinsa —a partir de l'adaptació de la novel·la de Leon Garfield— en aspectes propis de l'època del segle XVIII. Així, la picardia per sobreviure i guanyar-se la vida, el casament per conveniència, la indiferència, la ignorància i la crueltat davant les malalties mentals solien ser el denominador comú. 
És important tenir present que estem en un espai de temps de la història en què els drets humans i la justícia brillaven per la seua absència, tenint, a més a més, unes diferències de classe molt marcades. Amb aquests elements, Loach dibuixa una amena pel·lícula, amb una brillant posada en escena, fent-nos partícips de les aventures i desventures del triangle d'éssers marginats: el xiquet, el francès Black Jack i la xiqueta amb problemes mentals. Entre ells sorgeix una mena de maremàgnum d'emocions que prendran forma a mesura que el metratge es desenvolupa. Val la pena.
 
BLACK JACK. 1979. Regne Unit. Color. 105 Min
Direcció: Ken Loach
Intèrprets: Jean Franval, Stephen Hirst, Louise Cooper, Packie Byrne, Pat Wallis, John Young, William Moore, Russell Waters, Brian Hawksley
Guió: Ken Loach (Novel·la: Leon Garfield)
Música: Bob Pegg
Fotografia: Chris Menges

Crítiques de Ken Loach (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les)