(3) LAS LEYES DE LA FRONTERA (2021), de Daniel Monzón

La pertinença a un grup

Quan en plena adolescència s'aboquen un cúmul de fets desplaents que minven la nostra personalitat —atés que es tracta d'una època tan delicada— les conseqüències poden ser devastadores. Com és sabut, encara s'ha d'avançar molt en l'actualitat amb el problema de l'assetjament escolar, ara bé; l'any 1978 on està contextualitzada la pel·lícula, era quelcom —si no normalitzat— sí d'un tractament laxe. Al protagonista d'aquesta història se li ajunten, a més de l'esmentat assetjament, l'aparició del primer i més fort amor "bioquímic" i la, inexorable i necessària, pertinença a un grup diferent i, a la llarga, nociu per a ell. 

El film, a banda d'abordar molt valentament el maltractament psicològic en la jovenalla, presenta una narració i una estètica molt atraient que reforça la seua anàlisi sobre la indefensió de la joventut amb les dificultats que es poden trobar en el seu procés de desenvolupament psicològic. Vulnerable i desprotegit, les circumstàncies fan a Ignacio Cañas tancar-se en ell mateix; una mena de presó que gradualment va esborrant la seua ànima, no obstant la imperiosa necessitat d'aconseguir un grup d'iguals el fa unir-se a una colla de delinqüents del barri xino de Barcelona. Això i, especialment, la irrupció de Tere, la qual comporta implícitament l'enamorament sobtat i l'atracció sexual. Eixe nou camí li canvia la personalitat perquè se sent més fort i, ensems, respectat. Farà el que siga per tal d'incrustar-se en la seua nova banda i moltes vegades actuarà per desitjabilitat social i per l'amor incondicional que li professa a la xica. Un maremàgnum de sensacions que Daniel Monzón les traça perfectament en unes imatges impactants on es barregen drama, tensió i acció tot posant valors humans tan importants com l'empatia, l'honor i l'amistat (contradictòriament el consell més savi el rep del líder de la banda quan li diu que fuja perquè ells no tenen res a perdre i, per contra, ell sí) contraposats amb accions censurables i dolentes que el protagonista haurà d'afrontar. 

S'ha volgut fer un paral·lelisme amb el cine quinqui de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Per aquella època va proliferar un gran munt de films d'eixe gènere arran de l'èxit de directors com Jose Antonio de la Loma i Eloy de la Iglesia. Obres amb qualitat dispar que tindria el seu punt àlgid en l'excel·lent “Deprisa, deprisa” de Carlos Saura (encara que discrepe també posar-la en el mateix sac). És innegable que hi té elements de connexió, però aquesta pel·licula aporta una òptica diferent. En tot cas, cal veure-la. Per cert, no ens hem d'oblidar de la magnífica banda sonora, setantera al cent per cent, de Derby Motoreta's Burrito Cachimbas.

LAS LEYES DE LA FRONTERA. 2021. Espanya. Color. 129 Min.

Direcció: Daniel Monzón
Intèrpretes: Marcos Ruiz, Begoña Vargas, Chechu Salgado, Carlos Oviedo, Daniel Ibañez, Guillermo Lasheras, Santiago Molero, Ainhoa Santamaría, Xavier Martín, Pep Tosar, Xavi Sáez, Jorge Aparicio, Cintia García,

Guió:  Jorge Guerricaechevarría, Daniel Monzón. Novela: Javier Cercas
Música: Derby Motoreta's Burrito Cachimbas
Fotografia: Carles Gusi