MILLORS FILMS 2010

1.- Buried, de Rodrigo Cortés

2.- Soul Kitchen, de Fatih Akin

3.- Ajami, de Scandar Copti i Yaron Shani

4.- Ciudad de vida y muerte, de Lu Chuan

5.- Conocerás al hombre de tus sueños, de Woody Allen

(2) Jaymay "Long walk to never" [2010]

Jaymay ja va demostrar en el seu fantàstic Autumn Fallin’ (08) que té una capacitat portentosa per compondre belles melodies.
Seguint amb el seu harmoniós i cadenciós new-folk, la cantautora novaiorquesa ens brinda aquesta vegada un brillant EP de cinc cançons en què predomina el seu hipnòtic preciosisme minimalista.
Crec que no exagere si afirme que estem davant d'un autèntic talent que pot fer història.
Estarem atents.

Crítiques de JayMay:
Autumn Fallin' (2008)

(2) The New Pornographers "Together" [2010]

Cinquè disc d'estudi d'aquesta banda canadenca que es caracteritza sobretot per la seva gran solidesa. Els seus vessants més popers, melòdics i rockers són el denominador comú en cançons tan notables com "Moves", "Crash years" o "Your hands (together)".
Els ritmes brillants de "Silver Jenny Dollar", "Sweet talk, sweet talk" i "A bite out of my bed", la puresa indie de "If you ca't see my mirrors" i sobretot la mà de Necko Case (es nota la influència Middley Cyclone (09), el seu últim disc en solitari) en cançons de magnificència vocal i de dolçor sonora com "Valkyrie in the roller disc" o "Daughter of sorrow", donen com a resultat un interessant disc capaç d'aportar matisos nous cada vegada que s’escolta.

(2) The Soft Pack "The Soft Pack" [2010]

Primer disc d'aquest grup californià que destaca per la seua frescor i els seus ritmes trepidants. El seu pop-rock amb reminiscències garatgeres (escolteu "Move along" o "Flammable") mostra tota la seva vitalitat en un treball de deu cançons que a excepció de la experimental "Parasites" ronden els dos o tres minuts.
I tot això dóna lloc a magnífics solcs com les seues dos primeres cançons que obren el disc, les enèrgiques "C'mon" i "Down on loving", la melòdica amb tints pop "More or less", la reposada "Mexico" o la incisiva i guitarrera "Pull out".
Bon so d'una banda a tenir en compte.

(1) Spoon "Transference" [2010]

Sempre és fàcil trobar bones cançons en cada entrega d'aquesta banda texana, de fet és el que passa al treure el cap a l'interior d'aquest, el seu vuitè disc, Trasnference. El seu prometedor arrencada amb grans temes com "Is love forever?" o "The mistery zone" ens evoca al seu anterior i estimable Ga, Ga, Ga, Ga, Ga (07). No obstant totes aquestes bones sensacions es van diluint posteriorment amb algunes peces prescindibles. Una llàstima perquè tot i contenir moments interessants el resultat és una obra inconsistent i irregular.
Una altra vegada serà.

(3) CIUDAD DE VIDA Y MUERTE, de Lu Chan [2010]

Crueltat en estat pur

1937. Guerra xinès-japonesa. Les tropes nipones arriben a la capital xinesa Nanking on es cometen tota classe d'atrocitats.
D'una manera propera al documental, amb una composició -blanc i negre- i una descripció totalment classicista, el realitzador Lu Chan ens mostra un esgarrifós relat on la seva mirada, aparentment allunyada, reflecteix allò més "inhumà de la nostra condició humana".
A més del seu argument absolutament estremidor, la seva lectura més suggestiva és la de ser un al.legat antibel.licista i una interessant invitació a la reflexió sobre la nostra naturalesa.
Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià. No deixarà ningú indiferent. S'ha de veure.

CIUDAD DE VIDA Y MUERTE. 2010. Xinesa. Blanc i Negre
Direcció: Lu Chan
Intèrprets: Liu Ye (general Lu), Hideo Nakaizumi (Kadokawa), Fan Wei (Sr. Tang), John Paisley (John Rabe), Gao Yuanyuan (Miss Jiang), Yuko Miyamoto, Yiyan Jiang (Xiao Jiang)
Guió: Lu Chan
Música: Liu Tong
Fotografía: Cao Yu

(2) Teenage Fanclub "Shadows" [2010]

Tot i quedant lluny de les seues millors obres com Bandwagonesque (91), els escocesos Teenage Fanclub han realitzat un estimable disc -encara que una mica repetitiu- on predomina un aire malenconiós a través de tots els seus solcs.
En aquest treball, més Byrds que mai, deixen grans temes com el fantàstic single "Baby lee", el rock amb aires pop "The fall"o el folk-rock "When I still have thee".
Bones melodies i cors amb evocacions sesenteres. Esperem que aquesta veterana banda - amb és el seu huité disc d’estudi -continue passejant la seva creativitat molts anys més.