Working on a dream Contundent, arriscada i estupenda òpera prima del realitzador Santiago A. Zannou qui analitza a la perfecció tant la psicologia d'uns personatges com les circumstàncies d'uns ambients no habituals en el cinema convencional. Si això li afegim l’honestedat del realitzador a l'hora de tractar la condició de discapacitat del seu protagonista principal el resultat és un film que deixa una empremta indeleble en la ment de l'espectador.
La història de Cuajo i els seu somni (el projecte de muntar un estudi de musica hip hop), és una bellíssima metàfora sobre l'afany de superació (“A mi no me digas que no se puede”). L'entrebanc de les deficiències físiques son suplides amb escreix per una prodigiosa força moral, tot el contrari que el seu company Adolfo, fill d'immigrant alcohòlic i amb problemes d'addicció a les drogues. Tots dos amb famílies desestructurades lluiten fugir dels tripijocs de carrer amb l’esperança de trobar un treball digne, per a d’aquesta manera autorealitzar-se en el millor que saben fer: cantar i mesclar.
La direcció atrau, especialment, pel seu realisme i per mostrar la cara més crua de la vida amb totes les seues amargures. La marginació que a causa de l'atzar del naixement en barris perifèrics marginals han de patir els protagonistes esdevé en una autentica lliçó de fortesa i de convicció.
Cal destacar la interpretació de Juan M. Montilla “El Langui” y de Ovono Candela (magistral la ultima escena on presenta el seu habitual posat impertèrrit amb el rostre ensanguinat).
Per tot això, podem afirmar que El truco del manco és un film que destil.la honestedat, frescor i sinceritat en tots els seus aspectes. Valga el títol del darrer disc del Boss per resumir l’esperit d’aquesta obra. De visió imprescindible.
EL TRUCO DEL MANCO. 2008. Esp. Color
Direcció: Santiago A. Zannou
Intèrprets: Juan Manuel Montilla, Ovono Candela, Javier Iglesias, Elio Toffana, Fanny Gatibelza, Juan Navarro, Alicia Orozco, Mala Rodriguez
Guió: Santiago A. Zannou e Iván Morales
Fotografía: Albert Pascual
Música: Woulfrank Zannou
La història de Cuajo i els seu somni (el projecte de muntar un estudi de musica hip hop), és una bellíssima metàfora sobre l'afany de superació (“A mi no me digas que no se puede”). L'entrebanc de les deficiències físiques son suplides amb escreix per una prodigiosa força moral, tot el contrari que el seu company Adolfo, fill d'immigrant alcohòlic i amb problemes d'addicció a les drogues. Tots dos amb famílies desestructurades lluiten fugir dels tripijocs de carrer amb l’esperança de trobar un treball digne, per a d’aquesta manera autorealitzar-se en el millor que saben fer: cantar i mesclar.
La direcció atrau, especialment, pel seu realisme i per mostrar la cara més crua de la vida amb totes les seues amargures. La marginació que a causa de l'atzar del naixement en barris perifèrics marginals han de patir els protagonistes esdevé en una autentica lliçó de fortesa i de convicció.
Cal destacar la interpretació de Juan M. Montilla “El Langui” y de Ovono Candela (magistral la ultima escena on presenta el seu habitual posat impertèrrit amb el rostre ensanguinat).
Per tot això, podem afirmar que El truco del manco és un film que destil.la honestedat, frescor i sinceritat en tots els seus aspectes. Valga el títol del darrer disc del Boss per resumir l’esperit d’aquesta obra. De visió imprescindible.
EL TRUCO DEL MANCO. 2008. Esp. Color
Direcció: Santiago A. Zannou
Intèrprets: Juan Manuel Montilla, Ovono Candela, Javier Iglesias, Elio Toffana, Fanny Gatibelza, Juan Navarro, Alicia Orozco, Mala Rodriguez
Guió: Santiago A. Zannou e Iván Morales
Fotografía: Albert Pascual
Música: Woulfrank Zannou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada