Trencar esquemes, innovar, establir avantguarda, crear tendències... Açò (i molt més) és el que es podria comentar sobre aquest sensacional cinqué disc del prolífic David Bowie (el vertader títol original del qual és The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars). Es tracta d'un àlbum conceptual sobre una història galàctica, rockera i sexualment dicotòmica repleta de cançons extraordinàries i màgiques com “Five Years”, “Soul Love”, “Starman” que reflecteixen un inquietant compendi de folk, rock i glam-espacial. Entre aquests tres temes es troba “Moonage Daydream” que és una bella melodia amb una magistral guitarra de Mick Ronson. Cal destacar també el folk-psicodèlic de “It Ain't Easy”, la sensualitat de la balada “Lady Stardust”, el rock clàssic de “Star” i “Suffragette City”, el garatge de “Hang on to yourself” i l'epíleg melancòlic folk-soul de “Rock 'n' Roll Suicide”. Cal ressaltar especialment la potència elèctrica oferida en “Ziggy Stardust” amb un mític riff de guitarra acompanyat per la fantàstica veu de Bowie.Al meu parer el més meritori d'aquest treball -a part de mantindre la seua vigència inspiradora- és l'addicció que crea en l'oient des de primera vegada que s'escolta (característica peculiar de la primera etapa del cantant britànic).
Vaig adquirir el disc amb motiu del 25 aniversari de l'àlbum. A banda de les onze cançons, el treball arreplegava altres gravacions com remasteritzacions, remescles i demos originals. Em va fascinar la maqueta de Lady Stardust, sobretot pel seu so nu; el piano solo que acompanya a la suggeridora veu de Bowie li dóna un caire més enigmàtic que captiva inevitablement a l'oient.
Valoració: 3,78
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada