Hi ha dos vessants molt interessants que destacaria en esta pel·lícula. En primer lloc, el procés de canvi intrínsec pel qual travessa el seu protagonista, qui passa d'una situació de crisi personal a aprendre d'un col·lectiu de gent que al principi li eren indiferents. En segon lloc, la lliçó de vida que ens ofereix el seu director a través d'uns protagonistes que ens demostren una altra manera molt diferent d'enfocar la vida. És quelcom així com un pas més enllà; al final l'aprenentatge és de Marc i no dels discapacitats.
Álvaro Pastor y Antonio Naharo van fer en Yo también (2009) un interessant tractament al respecte. Campeones, encara que allunyada de la qualitat d'aquella, aconsegueix transmetre el seu missatge per mitjà de situacions còmiques i emotives molt ben aconseguides. Si bé li podríem retreure algun moments previsibles i tendents a la sensibleria, encara que en conjunt no entrebanca el resultat final d'un film didàctic que es deixa vore amb satisfacció.
Álvaro Pastor y Antonio Naharo van fer en Yo también (2009) un interessant tractament al respecte. Campeones, encara que allunyada de la qualitat d'aquella, aconsegueix transmetre el seu missatge per mitjà de situacions còmiques i emotives molt ben aconseguides. Si bé li podríem retreure algun moments previsibles i tendents a la sensibleria, encara que en conjunt no entrebanca el resultat final d'un film didàctic que es deixa vore amb satisfacció.
CAMPEONES 2018. Esp. Color.
Direcció: Javier Fesser
Intèrpretes: Javier Gutiérrez, Juan Margallo, Luisa Gavasa, Jesús Vidal, Daniel Freire, Athenea Mata, Roberto Chinchilla, Alberto Nieto Ferrández, Gloria Ramos, Itziar Castro
Guió: David Marqués, Javier Fesser
Fotografia: Chechu Graf
Musica: Rafael Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada