La Vía Làctia és un fresc surreal, propi de la idiosincràsia del director aragonès, ple de personatges extravagants i de conductes allunyades d'alló que és convencional. El film despulla i posa en evidència el dogmatisme religiós a través d'una història de pelegrinatge on el fanatisme i la hipocresia —prostituta en substitució de El Camí— fan callar tots els valors, presumptament benintencionats, que desprenen aquest tipus de creences.
Una obra subversiva, satírica, amb absoluta llibertat narrativa acompanyada del seu constant humor corrosiu exemplificat en la frase d'un personatge del film: "L'odi de la ciència i l'horror de la tecnologia em portaran a l'absurda creença en Déu"
Una obra subversiva, satírica, amb absoluta llibertat narrativa acompanyada del seu constant humor corrosiu exemplificat en la frase d'un personatge del film: "L'odi de la ciència i l'horror de la tecnologia em portaran a l'absurda creença en Déu"
LA VOIE LACTÉE 1969. Fra. Color.
Direcció: Luis Buñuel
Intèrprets: Paul Frankeur, Laurent Terzieff, Alain Cuny, Edith Scob, Bernard Verley, Michel Piccoli, PIerre Clémenti, Delphine Seyrig
Guió: Luis Buñuel, Jean-Claude Carrière
Fotografia: Christian Matras
Crítiques de Luis Buñuel (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les):
Los Olvidados (1950), Las Aventuras de Robinson Crusoe (1954), El Río y la Muerte (1955), Tristana (1970), El Fantasma de la Libertad (1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada