(3) LA BODA DE ROSA, de Iciar Bollaín (2020)

Exercici d'alliberament

L'últim treball d'Iciar Bollaín és un relat fresc, vital i positiu on desfilen personatges reals amb els seus problemes quotidians i les seves lluites internes. Rosa, la protagonista, als seus quaranta-cinc anys s'adona que ha deixat la vida pels altres, però no ha pensat en ella mateixa. Això la porta a replantejar la seva situació i decideix canviar radicalment. D'aquesta manera, deixa el seu treball i es proposa tornar des de València al seu Benicàssim natal per reobrir el negoci de la seva mare de tall i confecció. Ella té al cap un ferm i original propòsit: casar-se amb ella mateixa i prometre’s estima i respecte per sempre. 

La pel·lícula és una invitació a ser un mateix i a desentendre’s de tots els entrebancs que ens impedeix desenvolupar-nos. Un autèntic exercici d'alliberament on es fomenten valors, cognicions i comportaments que moltes vegades oblidem: defensar els nostres drets, ser assertius (saber dir "no") i, sobretot, estimar-nos. Molts espectadors se sentiran identificats amb aquesta proposta d'afrontar de manera constructiva les dificultats que ens anem trobant al llarg de la nostra existència. 

És molt interessant la relació familiar i com van canviant els interessos particulars en benefici del bé del col·lectiu, en aquest sentit el film és també un cant a l'amor incondicional. 

El treball actoral és absolutament impecable i l'atmosfera creada a través dels llums, els ambients, la ciutat de València, el poble de Benicàssim, el sol, el mar, els llocs, la realitat lingüística (la utilització del valencià)…, ens espenta a seguir els passos de Rosa, això és; reivindicar-nos com a persones i perseguir el dret a ser feliços.

 

LA BODA DE ROSA. 2020. Espanya. Color. 100 Min.

Direcció: Iciar Bollaín

Intèrprets: Candela Peña, Sergi López, Nathalie Poza, Paula Usero, Ramón Barea, Xavo Giménez, María Maroto, Eric Francés, Lucín Poveda, María José Hipólito

Guió: Icíar Bollaín, Alicia Luna

Música: Vanessa Garde

Fotografía: Sergi Gallarde, Beatriz Sastre

 

Críticas de Icíar Bollaín (clicar en este mismo enlace para leer las críticas):  

Maixabel (2021)