Breakfast at Tiffany's és una història amb un rerefons psicològic darrere de cada un dels personatges. La seva manera de comportar-se respon a una sèrie de motivacions i emocions subreptícies on —a través de la conducta observable— es tradueixen i, per tant, s'extreuen, tots els codis amagats en els seus processos mentals. Holly, no és només Holly, és també Lula Mae qui arrossega una intrahistòria tortuosa que deixa marques indelebles i que, per ocultar-les, maquilla una aparença frívola i altisonant.
L'obra segueix les petjades d'Holly: és evident que estem davant d'un drama, però aquest es veu alterat amb —brillants— tocs de comèdia. Exteriors de fantasia, persones fingidament feliços, joies i riquesa per tot arreu. Quin estratagema segueix cada un per aconseguir allò que desitja? En el fons s'amaga alguna cosa terrible com són les operacions de transacció a canvi de plaers humans i favors sexuals. Holly, però, intenta trobar el seu lloc i descobrirà en Paul Varjak (George Peppard) al seu suport, el qual haurà de patir també els seus desvaris personals.
Amb finals diametralment oposats entre el llibre i la pel·lícula, aquesta més edulcorada, però també àcida; ambdues són grans obres en les seves diferents parcel·les artístiques. Blake Edwards, fa una adaptació molt intel·ligent, tot adobant-la de tints de comicitat i aires romàntics i acompanyada per una inoblidable banda sonora d'Henry Mancini.
BREAKFAST AT TIFFANY'S. 1961. USA. Color. 115 Min.
Direcció: Blake Edwards
Intèrpretes: Audrey Hepburn, George Peppard, Patricia Neal, Buddy Ebsen, Martin Balsam, Mickey Rooney, José Luis de Vilallonga, John McGiver
Guió: George Axelrod. (Novela: Truman Capote)
Música: Henry Mancini
Fotografia: Franz Planer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada