(3) CASQUE D'OR, de Jaques Becker (1952)

Amor en temps de màfia

La corrupció, l'amistat i l'amor. Aquests serien els tres conceptes que s'entreteixeixen en una història dominada per l'absència de llibertat individual per a aquells amb escassos recursos econòmics (l'esclavitud del cos). Al París popular de finals de segle XIX, a través d'uns personatges i situacions aparentment xics, subjau tot i això, una atmosfera ombrívola dominada per la malvolença, l'odi i la venjança. De vegades, la malícia també prové dels oprimits, així Marie indueix indirectament a la persona que estima a un inexorable descens als inferns. Què seríem capaços de realitzar per amor o per l'encís de l'enamorament? Georges Menda ho tenia absolutament clar, també pel que fa als preceptes propis de l'amistat. Sense pensar en les conseqüències, aquest fuster prioritzava els seus impulsos (aconseguir a la noia, "casc d'or") i la lleialtat cap a les seves amistats (Raymond). 

Dins d'un ambient on predomina la delinqüència, Félix Leca i la seva banda tenen un control absolut de la zona. Sense escrúpols, la mort és quotidianitat, com un esglaó més per aconseguir poder i diners. Jacques Becker reflecteix tot aquest submón mafiós i marginal a través d'una magistral posada en escena. El triangle amorós està narrat d'una manera molt suggestiva amb un ritme que enganxa a l'espectador. La contundència de les escenes finals, dures i reals, ens avisen de la dificultat de superar un obstacle tan violent com és la tirania (la guillotina no es va abolir a França fins a 1977), tant estatal com ciutadana .

 

CASQUE D'OR. 1952. França. Blanc i Negre. 96 Min.

Direcció: Jaques Becker

Intèrprets: Simone Signoret, Serge Reggiani, Claude Dauphin, Raymond Bussières, Gaston Modot, Paul Barge

Guió: Jaques Becker, Jaques Companeez

Música: Georges Van Parys

Fotografia: Robert Lefebvre