(2) EL RÍO Y LA MUERTE, de Luis Buñuel (1955)

Ignorància, ergo, violència

En aquesta adaptació de la novel·la "Muro blanco en roca negra" de Miguel Álvarez Acosta, Buñuel mostra l'antagonisme entre el racional i l'irracional, entre el cabal i la vilesa, entre la pau i el desordre. Així, d'aquesta subtil manera, denuncia la violència gratuïta incrustada a la idiosincràsia de la societat mexicana. La vida —en aquests entorns, sense cap valor— i la mort —consuetudinària, al costat d'altres lleis no escrites de l'aldea— es convenen per oferir un context on la ignorància i la falta d'educació cultural condueixen irremeiablement a l'agressió constant i a l'acarnissament. Tots aquests conceptes són plasmats en una atmosfera crua i asfixiant produint un enorme neguit en l'espectador. 

El paper del jove metge és crucial, una alenada d'aire fresc en un ambient tòxic, infectat per l'odi. El seu paper, fonamental, suposa un missatge d'esperança en un món podrit per la competència i l'animositat. Correcte film del director aragonès, encara que amb algunes llacunes, especialment en les baralles i en el seu edulcorat final.

EL RÍO Y LA MUERTE. 1955. Mèxic. Blanc i Negre. 91 Min.

Direcció: Luis Buñuel
Intèrprets: Columba Domínguez, Miguel Torruco, Joaquín Cordero, Víctor Alcocer, Jaime Fernández

Guió:  Luis Buñuel, Luis Alcoriza (Novela: Miguel Álvarez Acosta)
Música: Raul Lavista
Fotografia: Raúl Martínez Solares
 

Crítiques de Luis Buñuel (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les):  

Los Olvidados (1950), Las Aventuras de Robinson Crusoe (1954), La Via Láctea (1969), Tristana (1970), El Fantasma de la Libertad (1974)